tag:blogger.com,1999:blog-70612421439928466632024-03-13T13:53:38.151+01:00CUADERNU DE RAYES MIGUEL ALLENDEmiguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.comBlogger178125tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-32017870203403475182022-12-07T15:08:00.002+01:002023-02-07T09:27:25.668+01:00CARTES DE SAN PABLO. Cuentu de Navidá.<p> <span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgkHgx_8qgThwPJViJiokG7dFrxdXpushcKkTS0kbTWvPTrMbFVbvZ5nHjNfW_drZvZ1SvjUv0c7xs2BiZBJa5FsJEW1F-M4Sy-yrJkFgqo8ric889ZcwPj2Z9ap790lLultBeHJTbfiv0mSOZLYzU2q4HbHJGtkgpvJ8BR6KmR79YbbxoNMsvsodQk7Q" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1094" data-original-width="864" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgkHgx_8qgThwPJViJiokG7dFrxdXpushcKkTS0kbTWvPTrMbFVbvZ5nHjNfW_drZvZ1SvjUv0c7xs2BiZBJa5FsJEW1F-M4Sy-yrJkFgqo8ric889ZcwPj2Z9ap790lLultBeHJTbfiv0mSOZLYzU2q4HbHJGtkgpvJ8BR6KmR79YbbxoNMsvsodQk7Q" width="190" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">San Pablo, por El Greco.</span></td></tr></tbody></table><br /><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;"><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333; font-size: medium;"><i>"Guió don Quijote, y habiendo andado como doscientos pasos, dio con el bulto que hacía la sombra, y vio una gran torre, y luego conoció que el tal edificio no era alcázar, sino la iglesia principal del pueblo."</i></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;"><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333; font-size: medium;"><i> </i> Cap. IX El Quijote</span></p></blockquote><p><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333;"><br /></span></p><p><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333;"><br /></span></p><p><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333;"><br /></span></p><p><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #333333;"><span> </span><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #333333;"><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif"> </span><span face="Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif"> </span><span style="font-family: inherit;"> Cuéntolo agora dende esta otra inocencia machadiana que da'l nun creer en nada. Asocedió<span> más o menos nos primeros años de la década de los sesenta, cuando yo yera un neñu d'unos cuatro o cinco años. Entós los gua</span></span></span><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: left;">ḥes</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> y</span></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">éremos seres invisibles. Quiero dicir que por exemplu podíemos metenos nuna conversación d'adultos sin que se notare un res, nun esistíemos. Tol mundu entendía qu'un neñu pequeñu nun pescanciaba'l sentíu de lo que charraba la xente mayor. Y hasta pue que fuere verdá, pero sólo en parte. Pue dicise que na infancia escribimos el primer llibru de la nuestra vida. Un llibru con dalgunos capítulos estraños, escritos nuna llingua incomprensible delles veces, que depués vamos traduciendo y descifrando a lo llargo de la nuestra esistencia.</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgNpRVe3Rw90suLZU1AWu1Fi65XvHx1ODY5xt6P3VN27NwFxg-tADl8i9ToG7MzPjWs1b23wvF6N9A5LfCiWVLfIc4eRemd9PQ_wUzRL7rBwtgZqp7a-XjPMVE2ecNUsbVcaWD5JGssOPVof-O93Aie_nIsVRaj-pGu1ZPl6BA9BJQVc9rjPz6HGfsiNw" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: medium;"><img data-original-height="652" data-original-width="943" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgNpRVe3Rw90suLZU1AWu1Fi65XvHx1ODY5xt6P3VN27NwFxg-tADl8i9ToG7MzPjWs1b23wvF6N9A5LfCiWVLfIc4eRemd9PQ_wUzRL7rBwtgZqp7a-XjPMVE2ecNUsbVcaWD5JGssOPVof-O93Aie_nIsVRaj-pGu1ZPl6BA9BJQVc9rjPz6HGfsiNw=w400-h276" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="background-color: #fefefe; color: #20124d;"><i><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Petra na so xaula. Semeya de Manel González Menéndez.</span></i></b></td></tr></tbody></table><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"> Daquella, yo tenía un tíu cura que vieno a pasar unos díes una d'aquelles Navidaes, por cuenta de que la mio güela materna -so madre- vivía na nuestra casa. Venía con un <i>doscaballos</i> azul col que fixi'l primer viaxe de la mio vida. Llevónos naquel coche dende La Pola de Llaviana a Uviéu a unos primos y a mi. Y anque tengo mui borrosu'l recuerdu d'aquel viaxe, sí m'acuerdo con muncha claridá del espeñaderu pel que pasaba la carretera antes de llegar a Veguín y de la osa Petra del Campu de San Francisco, una osa espelurciada y metida nuna xaula, que facía monaes cuando-y daben cacagüeses, barquillos o llambiotaes paecíes.<br /></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><span> Ún d'esos díes de les Fiestes navidiegues vieno a casa con un amigu, otru cura d'una parroquia cercana a la Pola. Taben sentaos na cocina charrando solos mui animaos. Digo solos, porque'l que tuviere yo atentu a lo que falaben, como dicía antes, yera como que nun importaba. Hubo dalgunes coses que nun entendía. La primera yera por qué aquel cura amigu de mio tíu nun llevaba sotana, d</span></span></span><span style="background-color: white; color: #333333;">iba vistíu como un paisanu normal y corriente,</span><span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><span> y tenía los güeyos pintaos c</span></span></span><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">o</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">mo cuando mio pá llegaba a casa de la mina </span><span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><span>y <i>les manes</i></span></span></span><i style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"> puerques</i><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">, como dicía Sartre, el filósofu francés.</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"> Na conversación había pallabres que tampoco entendí: cárcel, güelga, represión. Yeren pallabres que nun formaben parte del mio pallabreru, pero que dexé escrites nesi llibru de la infancia. Y otra cosa que tampoco llegué a comprender yera por qué morríen de risa cuando dicíen "cartes de San Pablo". Yo tamién me ría por imitación, pero sin saber por qué.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><span><span> Pasó'l tiempu y los años y mio tíu dexó l'hábitu y casóse, y supi que l'otru cura fuera ún de los cures obreros de la Cuenca, un cura mineru, que lu metieron presu y que tuvo que colar d'España, como tanta xente persiguío pola dictadura. Recuerdo tamién a un paisanu yá mayor que vivía nel pueblu y que desapaeció al final de los años sesenta. Yera un home que diba siempre mui bien vistíu, gastaba corbata y sombreru. Tenía les manes mui fines con aniellos y vivía solu. Según dicíen yera viudu. Pallabra que nun me casaba a mi tampoco, porque en so casa siempre taba una muyer, que según dicíen yera una criada (¿qué significaría "criada"? ¡Quién sabía! Otra pallabra que nun entendía). Tenía un citroen 11 de los cincuenta negru que nos llamaba l'atención a tolos <span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit;">gua</span></span><span style="background-color: transparent;"><span style="text-align: left;">ḥes.</span></span></span></span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><span><span><span style="background-color: transparent;"><span style="text-align: left;"><span> Según m'enteré más tarde, aquelles Navidaes llegó al puestu de Correos un paquetín con unos pocos llibros que veníen a nome d'aquel paisanu. Como veníen de Francia y daquella había llibros prohibíos, el paquete foi directu pal cuartel. ¿Quién sabe francés?, preguntaría ún de los guardies, y acordáronse del cura aquel que conocía mio tíu. Esi sabe francés y, amás, ye cura. Hai que dicir, como ye bien sabío, que la censura cultural taba en manes de la Ilesia sobre too. Presentóse nel cuartel el sacerdote en cuestión y vio'l paquete que traía escrito nel llombu, a mano: " Sartre, Jean Paul". 'Sartre' significa <i>Cartes</i> -dixo'l cura- y 'Jean Paul', <i>San Pablo</i>. Son les "Cartes de San Pablo". </span></span></span></span></span></span></span></p><br /><p></p>miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-8162415898551212552022-01-31T15:36:00.003+01:002022-09-01T12:04:03.238+02:00EL NEGRO LA FAYA<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Por la tarde,
hallándose sacando el estiércol del establo fue atacado repentinamente por la
loba. Gracias a que tenía en la mano la pala de dientes no pereció en aquel
momento. Luchó con la fiera y logró ensartarla por el vientre. En aquellas
horas debía de estar ya en la Pola, para recibir del Ayuntamiento el premio que
dan por la matanza de cualquier alimaña.”</i></p><p></p></blockquote></blockquote><p></p><p class="MsoNormal"><span style="text-indent: 47.2px;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>A. Palacio Valdés. </span><i style="text-indent: 47.2px;">La novela de un novelista</i></p><p class="MsoNormal"><i><br /></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjIIVxI9hzQ9Sp240SJeZccnVwfQJFmu4GNpUkmaudNazcBGJjVQpEyx886zLrKpAOJqymi8jShNdYg5loGmqv50rB5E_uhjyIR-gQDx5NoOwR6DPVe3D11fDvLpBjFxViKOKx9iocSbCnA2mKzqRyHgy1sQW_4wABP-49JqdOEKt7xibHdx_-9RtG0pA" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="504" height="490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjIIVxI9hzQ9Sp240SJeZccnVwfQJFmu4GNpUkmaudNazcBGJjVQpEyx886zLrKpAOJqymi8jShNdYg5loGmqv50rB5E_uhjyIR-gQDx5NoOwR6DPVe3D11fDvLpBjFxViKOKx9iocSbCnA2mKzqRyHgy1sQW_4wABP-49JqdOEKt7xibHdx_-9RtG0pA=w386-h490" width="386" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Domingo Calvo Testón, de Puentepiedra (Casu) col llobu <br /><i>Valdroguín</i></td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">A
primeros de los años ochenta del sieglu pasáu, les fiestes de les nueches de los sábados solíen allargase hasta
la madrugada. Teníemos poco más de venti años y tábemos unos cuantos nun bar de
Barredos tomando l’arrancadera. Afuera taba xelando y al salir dímonos cuenta
de qu’había un paisanu mayor tiráu na cera. Acerquémonos a él a mirar a ver
qué-y pasaba. El paisanu taba d’aquella manera porque seguramente-y gustaba’l
morapiu, polo menos tanto como a nosotros o pue qu’un poco más. Nun yera plan
dexalu ellí dormiendo con aquella xelada y al da-y la vuelta pa tratar d’incorporalu,
ún de los cuatro que díbemos diose cuenta de quién yera: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">- Ye’l <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Negro la
Faya.</i> –Asina yera como lu llamaben.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La Faya
de los Llobos -¡qué nome más guapu!- ye un altu de la parroquia de Tiraña, en
Llaviana, al que se sube per un pequeñu puertu de monte d’unos cinco
quilómetros, qu’estrema’l conceyu de Llaviana de los de Bimenes y Samartín del
Rei Aurelio y aquel home vivía nuna casina d‘aquel llugar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Nun yera
a articular nin media pallabra y decidimos montalu en coche como pudimos -diba
a pesu muertu- y llevalu pa casa, onde vivía con una fía.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Depués
de subir el puertu, el camín que llegaba hasta la casería, taba daquella ensin
asfaltar, con mal pasu pal coche y hubo que lu llevar unos metros andando hasta
onde vivía. Al sentinos, la fía abriónos pa metelu dientro. Yá tenía tizada la
cocina y sentémoslu na mesa de la casa al calor del fueu dispuestos a marchar
nosotros pa la nuestra, pero al llegar ellí, fue como si resucitare. Entamó a
falar, a agradecenos que lu traxéremos y que nin bien nin mal salíemos d’ellí
ensin almorzar. Tanto insistieron él y la fía que teníemos que tomar daqué, que
nun nos quedó otra que sentamos a la mesa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Paecía
como si-y hubieren dao cuerda. Entamó a charrar, a cantar y de vez en cuando acababa’l
repertoriu diciendo:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">- ¡La xuventú somos la hostia!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Llevantóse
y sacó unes botelles de vinu y unes cuantes llonganices. Yera l’almuerzu. Creo
que fue la primer vez –y la última- que comí chorizu con vinu p’almorzar, pero
yera lo qu’él dicía: la mocedá ye asina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Depués d’un
poco de tertulia taba yá amaneciendo y decidimos colar pa casa, non ensin antes
llevar unes llonganices, porque nun podíemos salir d’ellí ensin llevar una caún,
polo menos. Non solo insistía, sinón que s’enfadaba si nun facíemos lo que nos
dicía. Creo que nunca más lu volví a ver y enteréme de que morrió yá va
bastantes años. Siempre que paso pela Faya de los Llobos acuérdome d’él y d’aquel
día.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Estos
díes d’atrás recordé otra vez al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Negro la
Faya</i> porque salió pelos medios de comunicación la noticia de la muerte de
René Robert, un fotógrafu famosu d’ochenta y cuatro años, asocedida por
hipotermia na Plaza de la República de París.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
primer vez que tuvi en París fue nel iviernu 1979, nes Navidaes. Agospiábame
nun Albergue qu’había al par del Muséu de Louvre y bastante cerca tamién de la
Plaza de la República, pela que pasé delles veces, y de nueche. Acuérdome qu’escurecía
ensiguida y que nevaba con frecuencia. El fríu yera cruel.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Nun soi
a quitar de la cabeza esti casu. Sé qu’esto pasa nes ciudaes grandes delles veces.
Normalmente ye xente que duerme na calle, los llamaos ensin techu, y si esta
vez tuvo más sonadía fue por ser quien yera’l muertu. Seya como fuere, importa
poco si ye famosu o non. Toi seguru que nun pueblu pequeñu, esto nun pasa. Los
que viemos aquel día al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Negro la Faya</i>,
coincidió que fuimos nosotros, pero sinón seríen los siguientes, o un
municipal, o la Guardia civil. Muncho tiempu nun diba tar tiráu na cera. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">En Llaviana siempre hubo
llobos y sigue habiéndolos. Agora los pueblos tienen un problema seriu colos llobos, pero ye colos
de cuatro pates. Sin embargu nes ciudades paez que tienen otru llobu más
preocupante: el de la indiferencia. Importa poco si son los homes los que se
convierten en llobos como nel cuentu o si ye’l llobu’l que se convierte n’home al mordelu’l magu de Siam, como dicía l’autor parisín Boris Vian.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Da muncho
que pensar, muncho, que’l fotógrafu René Robert tuviere tiráu na cera de París nueve
hores nun llugar pel que pasaron como mínimo dos mil persones, pue que munchos más, ensin que naide
se parare. Pero nun nos confundamos, anque nun fue’l casu, pongamos que yo
tuviere unos díes per París. Esi día d’esti iviernu, por exemplu. Pregúntome:
¿y si fuere yo mesmu una d’eses persones que pasaron pela Plaza de la República
al par del fotógrafu?<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-41107786264501812092022-01-27T11:30:00.022+01:002022-02-01T08:11:41.980+01:00L’ASTURIANU, UNA CASERÍA DE LLAVIANA Y UNA XANA ATRISTAYADA<p><br /></p><p class="MsoNormal"><o:p><i></i></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEikqpYBE3Y2NsXPTY7wyWnGnBGuT-OFEH-u_HglMTf5HYFYTPPOMOBjkJGYHy2XtP942NIILWEbXLsQhYLstlwZs9Gv-o6sObOiN-dy9-Bl3NI6u8I1Xgwih5cKi5p3tpesN_zDZNkM6VWuqzCi9GMXRpj85SX791Cqdmlklu-laxo7KvtTD2GaKWhw3w" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="664" data-original-width="886" height="355" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEikqpYBE3Y2NsXPTY7wyWnGnBGuT-OFEH-u_HglMTf5HYFYTPPOMOBjkJGYHy2XtP942NIILWEbXLsQhYLstlwZs9Gv-o6sObOiN-dy9-Bl3NI6u8I1Xgwih5cKi5p3tpesN_zDZNkM6VWuqzCi9GMXRpj85SX791Cqdmlklu-laxo7KvtTD2GaKWhw3w=w474-h355" width="474" /></a></i></div><i><br /><br /></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> <span style="font-size: medium;"> </span><span style="font-size: medium;">"...<i>hai una xana llorando</i></span><br /><i><span style="font-size: medium;"> porque diz que nun la quieren</span></i><br /><i><span style="font-size: medium;"> los rapacinos d'Entrialgo."</span></i><br /><span style="font-size: medium;"><i><br /></i></span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Por si dalguién nun se dio
cuenta, estos versos corresponden a ún de los cantares más conocíos d’Asturies,
</span><i style="font-size: large;">El Chalaneru</i><span style="font-size: large;">, qu’amás ye l’himnu del
mio pueblu, de Llaviana. Ta escritu n’asturianu y tol mundu lu canta n’asturianu.
¡Qué casualidá!, ¿non?</span><br /><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Pa
cualquier persona que seya de Llaviana negar l’asturianu sería como negar la
Llei de la Gravitación Universal o'l Principiu d’Arquímedes, por dicir. Pue qu’haya
quien los niegue, pero yá se sabe que tien qu’haber xente pa too, xente que
niega, que flota, que ta nes nubes o quesió, más p’arriba, na lluna.</span><br /><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Anda
estos díes pelos medios de formación –ensin la “in”- que paez ser que nun se
llega a un acuerdu de la Reforma del Estatutu d’Autonomía cola que llevar a
términu n’Asturies la Oficialidá del asturianu y del gallegu. Oficialidá, sí.
Lo de ‘cooficialidá’ suéname un poco a supremacismu llingüísticu, a
nacionalismu del castellanu. Pa los falantes d’una llingua, anque nun seyan más
que cuatro los que la falen, la so llingua ye la más importante, porque ye cola
que s’entienden ente ellos.</span><br /><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Tengo
que dicir</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">que nun toi mui al tanto de
por qué nun se llega a un arreglu nesti asuntu qu’a mi me paez razonable, pero según dicen
la traba ta nes perres, nos impuestos, cosa de la que yo sé más bien poco.</span><br /></p><p><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Viénome
a la cabeza’l recuerdu d’unos vecinos de La Pola –la mía, la de Llaviana-, que
yá morrieron los probes. Vivíen a caballu ente l’aldea onde teníen el ganao y
la villa, nuna casa de dos pisos con un baxu que fixeron trabayando y aforrando
tola vida. Yeren xente de la clase trabayadora, como toos los que somos del conceyu. Él taba retiráu de la mina y les vaques taben a nome de la muyer,
unes trenta reses más o menos. Cuando colaron calculaba yo a güeyu que dexaríen
una herencia de polo menos mediu millón d’euros. Quiciás más, nun sé. Solo les
vaques colos xatos pasaríen de los cien mil euros. A ello hai qu’añadir la casa
de La Pola, la casina del pueblu que teníen mui guapa, les cuadres, los praos
(dalgunos son solares edificables), más seguramente dalgún dineru en banco. Yá
digo vivieron pa trabayar y aforrar pal fíu. Nunca fueron de vacaciones a
Benidor, nin a Marinador, nin a nengún sitiu qu’acabare en ‘–dor’. Toi seguru
que por nun saber nun sabíen de qué color ye l’arena d’una playa, nin-yos
importó tampoco. Eso sí, teníen una casería en monte, onde subíen pel veranu, con
un prau mui grande al que’l paisanu-y llamaba Perlora. </span><span style="font-size: large;">«</span><span style="font-size: large;">Vamos pa Perlora</span><span style="font-size: large;">»</span><span style="font-size: large;"> –dicía
siempre-. Les sos cenices tán enterraes al par d’una cerezalona vieya que ta
delantre de la cabaña de la so ‘Perlora’. Con aquellos vecinos aprendí dende mui
gua</span><span style="font-size: large;">ḥ</span><span style="font-size: large;">e
munches pallabres de la mio llingua que tendría escaecíes de nun ser por ellos, la mesma que falaben ellos, l'asturianu.</span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Supongo
que toos conocemos casos como esti y dizme un amigu que sabe d’economía, que
paez ser qu’equí ta’l meullu de les trabes que se ponen pa la Reforma del
Estatutu: nes herencies y los impuestos de les herencies.</span><br /><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Nuna de
les semeyes que salieron pela prensa, de la mesa onde se taba negociando esa Reforma,
había dos persones de Llaviana, del mio pueblu. Una fue vecina del barriu </span><span style="font-size: large;">onde yo me crié (Loli, la fía de Cholo’l
veterinariu) y l’otru sé d’él pola mio muyer, fue alumnu d’ella nel institutu
de Llaviana (Adrián Pumares, un buen alumnu, paez ser, y intelixente). Los dos
de Llaviana, ¡vaya casualidá! tamién, como lo del himnu de Llaviana escritu n’asturianu.
Buena xente y mui intelixentes los dos.</span><br /><span style="font-size: large;">- </span><span style="font-size: large;">«</span><span style="font-size: large;">¡Y el Presidente!</span><span style="font-size: large;">»</span><span style="font-size: large;"> -dizme’l mio amigu economista.</span><br /><span style="font-size: large;">- Yá, yá sé –respondí yo-. Adrián Barbón tuvo presidiendo la
mesa nes presentaciones que fixi en Llaviana</span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;">de tolos mios llibros. Nun ye que
seyan munchos, yá sé, pero tán escritos toos n’asturianu. Amás tamién fue alumnu
de la mio muyer nel Institutu, mui intelixente y </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">aventaxáu. Siempre lu estimé muncho.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span> </span><span> </span><span> ¿Qué pensarán los tres de too esto?</span><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span> </span><span> </span>La xente que vivimos nos pueblos
recibimos como herencia la duda sistemática y tamos avezaos a qu’hai que relativizar les coses.
Nuna ocasión, diéronme un premiu por un llibru de poemes qu’escribí, y pol que
yo taba mui arguyosu. Una vecina viome pela tele y quixo dame la norabuena.</span><br /><span style="font-size: large;">- </span><span style="font-size: large;">«</span><span style="font-size: large;">Yá te vi –díxome- que ganasti daqué. ¿Qué yera, un
concursu de redacción?</span><span style="font-size: large;">»</span><br /><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Yo nun
soi de nengún partíu políticu, anque trato d’entender de política, dientro de
les mios posibilidaes, pero nesti casu nun comprendo nin a los que nieguen l'asturianu -¿vivirán na mesma Comunidá Autónoma que yo?-, nin a los de les perres, nin a los que quieren agrupase na llucha final. Toi desconcertáu. Sé qu’hai diferencies, puntos de vista distintos,
inclusive dientro de los propios partíos, pero </span><span style="font-size: large;">«</span><span style="font-size: large;">¿nun habrá posibilidá d’arreglu?
–pienso-</span><span style="font-size: large;">»</span><span style="font-size: large;">.
Sinón, como diz la canción </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">“arreglao ta”.
Otru cantar n’asturianu tamién. ¡Otra casualidá!</span><br /><span style="font-size: large;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-65068885014992931052020-03-19T10:42:00.000+01:002020-03-19T10:42:36.991+01:00DOS POESÍES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhWUHwYlk5PqftLblDifaiBlO2bQ8XgZWjR0qhOteGy52BSfmRQM3UxI4NZxpPtTdMA1SGwlWkhnImwokBmbTipP6GsUIy6iRTEeOeH-5I6Xc2cPJAOKU8lJvaoFlvAHyoPRs2UMdvtkf5/s1600/P1011070.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhWUHwYlk5PqftLblDifaiBlO2bQ8XgZWjR0qhOteGy52BSfmRQM3UxI4NZxpPtTdMA1SGwlWkhnImwokBmbTipP6GsUIy6iRTEeOeH-5I6Xc2cPJAOKU8lJvaoFlvAHyoPRs2UMdvtkf5/s320/P1011070.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Una la del poeta del s. XII Ar- Rusafi, xastre de profesión y del que sabemos mui poco. Pongo por ex.:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
¡Vuelve a llenar las copas!</div>
<div style="text-align: justify;">
La nube muestra la espada del relámpago </div>
<div style="text-align: justify;">
en los mechones de los torrentes;</div>
<div style="text-align: justify;">
sereno como un bello pavo real</div>
<div style="text-align: justify;">
está el jardín sobre el que sopla el viento</div>
<div style="text-align: justify;">
diciendo, cuando el arco iris se dobla</div>
<div style="text-align: justify;">
bajo el negro ropaje de las nubes:</div>
<div style="text-align: justify;">
"Tomad vuestras provisiones</div>
<div style="text-align: justify;">
hasta que el tiempo se serene,</div>
<div style="text-align: justify;">
pues he prestado mis alas a la lluvia".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O la de Miguel Ángel Velasco, que nos dexó mui xoven nel 2010, pa mi ún de los grandes:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De LOS BAJOS FONDOS (que acaba asina)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
...</div>
<div style="text-align: justify;">
Y, sin embargo, habrá que hacerle fuerza,</div>
<div style="text-align: justify;">
Miguel, al timón recio,</div>
<div style="text-align: justify;">
con todos los hermanos de la costa</div>
<div style="text-align: justify;">
que fuiste en el vivir, para mover</div>
<div style="text-align: justify;">
la cuña de sol duro, ¿aún cuántas veces?,</div>
<div style="text-align: justify;">
de vuelta a las bodegas del desaire. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-87486624337809045742020-03-17T12:08:00.000+01:002020-03-17T12:19:28.607+01:00CSNY y una grabadora<br />
<div class="separator" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;">
<a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/51TLVIErzdL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="fullscreen" height="314" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/51TLVIErzdL.jpg" style="margin-top: 48px;" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
D´un famosu alcuentru con Janis Joplin nel Hotel Chelsea, Leonard Cohen compuso una canción na que diz: "somos feos, pero tenemos la música".</div>
<div style="text-align: justify;">
Estos díes, restolando pela banda sonora de la mio mocedá alcontré esti discu de Crosby, Stills, Nash & Young, que da la casualidá que cumple esti mes de marzu los cincuenta años de la so publicación.<br />
Nun sé qué estraña conexón podía haber naquellos 70 ente aquellos mozos asitiaos nel Laurel Cayon, cola vitalidá y les ganes de vivir y cambialo too, al calor del sol de California y del 68 y unos chavaletos del valle de Llaviana, d´un territoriu y un tiempu nel que daba les boquiaes un franquismu tan babayu y gris como incultu y aburríu, pero la música tien esi misteriu. Quiciás la música de fusión céltica podría esplicar esti fenómenu, pero en too casu nun lo esplica too.<br />
Andando´l tiempu pudi conseguir esti "Déjà vu" en vinilo, pero les primeres veces que lu escuchaba yera nuna cinta d´una grabadora SANYO que tenía en mio casa.<br />
<a href="https://img.letgo.com/images/a4/a2/dc/b0/a4a2dcb0e875c4d835e74803e36ad812.jpeg?impolicy=img_600" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Resultado de imagen de cassette sanyo años 70" border="0" class="n3VNCb" data-noaft="1" height="320" src="https://img.letgo.com/images/a4/a2/dc/b0/a4a2dcb0e875c4d835e74803e36ad812.jpeg?impolicy=img_600" style="margin-top: 0px;" width="180" /></a>Gamonal -"Gamo"-, un amigu de la infancia que tenía un tocadiscos pa
reproducir vinilos, fíxose qué sé yo ónde col discu esti en cuestión y
una tarde pasémosla en so casa unos cuantos amigos grabándolu col mio cassette. D´inglés, sabíemos poco, por nun dicir nada, anque con
paciencia, con muncha paciencia, fuimos capiscando dalgo de lo que dicíen les lletres d´aquelles canciones del álbum.<br />
El confinamientu forzosu n´alma y cuerpu al que tábemos avezaos naquellos tiempos de borrina, víase reconfortáu en delles ocasiones por músicos como estos y siempre pol paisaxe del nuestru pueblu (ta pa ver). Yera lo que nos salvaba.<br />
Tolos que yéremos entós y la xente de la mio xeneración, seguramente vamos yá pa vieyos -unos más qu´otros- y seguramente que tamién somos feos como´l poeta, pero... Ahí ta esti "Teach your children", por exemplu, "Aprendi (o alvierti) a los tos fíos", nun sé... Traducíilu, si vos apetez, vosotros mesmos, que seguro que sabéis más inglés que yo.<br />
Había un programa na radio daquella nel que se dedicaben canciones a la xente conocío. Toi pensando que los nuestros fíos yá son trentañeros y qu´igual tendría que dedica-y esta canción a los nuestros nietos.<br />
En fin, pa tolos "que tais nel camín", en xeneral.<br />
<br /></div>
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/EkaKwXddT_I" width="560"></iframe>miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-75639480851334827622018-12-12T20:41:00.002+01:002021-11-17T09:06:17.873+01:00UNA CANCIÓN DE NAVIDÁ<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">"Y así es como canta el hombre,<br />
por su niño antiguo,<br />
y la boca sin pan y sin besos<br />
y el cielo vacío" </span><br />
Agustín García Calvo<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<i style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </i><i>Sólo de lo negado canta el hombre, sólo de lo perdido, </i>diz el poeta y va ser que sí, y amás, paez ser que la guaxa ye de buen brazu y tien muncho vagar. <br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<a href="https://target.scene7.com/is/image/Target/GUEST_e65bb9cf-e64e-4e7a-b92e-69ace5d73c96?wid=488&hei=488&fmt=pjpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Resultado de imagen de wish you were here" border="0" class="irc_mi" height="320" src="https://target.scene7.com/is/image/Target/GUEST_e65bb9cf-e64e-4e7a-b92e-69ace5d73c96?wid=488&hei=488&fmt=pjpeg" style="margin-top: 7px;" width="320" /></a>Esto
diba pensando camín de Ribadeo mientres entraba nel coche l´arume del
yodo que venía del mar. Pensaba nel amigu perdíu esta seronda. ¡Cuántes
vivencies recordaes xuntos me va negando la muerte, cuántos momentos de
la vida recordaos al par d´una copa na cena, cuántos, cuando cola un amigu
d´infancia y adolescencia, de la mocedá dorada y d´esta última inocencia
que da´l nun creer en nada! Diba escuchando a Pink Floyd, la canción que-y dediquen al so antiguu compañeru Syd Barret:<i> ¡Cuántu me prestaría que tuvieres aquí!</i> Eso ye, <i>wish you were here</i>, ¡cantamos tantes veces a tanta xente, a tantes coses que vamos perdiendo!<br />
Yera un día d´estes Navidaes nes que quedé en dir a cenar en Ribadeo con otros amigos de la infancia de Llaviana y como diba tiempu que nun pasaba pel <i>far west</i> asturianu de la costa, propúnxime dir parando pelos sitios conocíos al alcuentru d´otros recuerdos y, ente otros sitios, paré en Ḷḷuarca.<br />
Les
tardes per estes feches fáense curties y en Ḷḷuarca yera cásique nueche cuando
entré nuna cafetería qu´hai a la entrada de la villa blanca de teyaos grises, na calle que va dar
al Ayuntamientu y al puertu.<br />
A primeros de los ochenta, cuando tuvi
per primer vez nella, l´establecimientu yera de los padres d´una compañera de la Facultá
que fixo la especialidá de Filoloxía Inglesa, de la que nun supi más
dende aquella, nin siquiera recuerdo bien cómo se llamaba -Belén, creo-, pero sí
m´acuerdo que yera una moza mui guapa, con un aquel oriental no que a gustos se refería, y qu´inclusive lo espresaba na so forma de vistir. Tamién m´acuerdo d´una postalina que me desapaeció nuna ocasión que-y dexara a ella un
llibru de canciones de Bob Dylan. Tenía-y apreciu a aquella postal qu´usaba yo entós de marcapáxines y
mercárala nuna esposición que Miró fixera nel Muséu d´Arte Contemporaniu
de Madrid en 1978. Yera´l<i> Retratu d´una mocina, </i>esti que veis na semeya.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://fmirobcn.org/miroshop/121-large_default/retrat-duna-vaileta-1919-38x53-cm.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultado de imagen de retrat d'una vaileta" border="0" class="irc_mi" height="400" src="https://fmirobcn.org/miroshop/121-large_default/retrat-duna-vaileta-1919-38x53-cm.jpg" style="margin-top: 0px;" width="372" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Retrat d´una vaileta. J. Miró. 1919</td></tr>
</tbody></table>
Díxome que me la diba devolver, pero´l tiempu pasó y nunca más volví a ver aquella postal, como pasa siempre con estes coses que nun tienen namás qu´importancia pa ún mesmu.<br />
Quixi pregunta-y al que taba agora tres de la barra pola moza aquella. Conté-y los pocos recuerdos que tenía d´ella, pero noté ensiguida que me miraba con xestu mui seriu y atayóme:<br />
- Morrió yá va tiempu -díxome-. Los padres yá hai años que me trespasaron el negociu.<br />
-¡Meca!- quedé plasmáu-. Nun sabía nada. ¿Entós?<br />
Paecía que nun quería falar muncho del asuntu, seguramente por ser yo un estrañu, anque al final dexó caer dalguna cosa. <br />
-Apaeció en casa. Nun llegó apenes a poner clase unos años siquiera, yera una neña. ¡Yá sabe usté, yeren malos tiempos que garraron despreveníos a munchos mozos y moces!<br />
Nun me dixo nada más, pero entendílo, entendílo ensiguida, nun facía falta dar más esplicaciones. Por dalguna razón que tovía nun asimilé bien, n´aquellos años final de los setenta y primeros ochenta los sucesivos gobiernos d´España dexaron que les drogues corrieren sin control nengún per tolos llaos, dalgunes mui peligroses. Eso, xunto col poco conocimientu que se tenía d´elles garró desprevenío a una buena parte de la mocedá, que fue cayendo como xaraza. Unos morrieron como paxarinos y pa otros fue una muerte en vida. Nin lo comprendí nin tovía hoi lo comprendo por más que lo quiera razonar. ¿Yera necesario cambiar tan apriesa a Prometeo por Dionisos? O, como diz Gilmour na canción, <i>¿cambiar un papel d´extra na guerra pol de protagonista nuna xaula?, ¿héroes por fantasmes...? Los mesmos antiguos mieos de siempre. </i>Nun sé, nun soi a calibrar qué cuentes s´echaron.<br />
Conté-y al de la cafetería que nel veranu de 1981, tando yo nel camping, qu´entós llevaba un holandés asitiáu en Ḷḷuarca, un día tuviéramos unos cuantos amigos tocando la guitarra al final del puertu -señalé-y cola mano pa fuera-. Taba Belén tamién y precísamente toquemos a dúo la intro del <i>Wish you were here </i>de Pink Floyd<i>, </i>yo malamente la parte rítmica<i> </i>y ella con precisión el punteo, y hasta m´atreví a cantala mientres ella diba traduciendo cada versu.<br />
-¡Qué coses tien la vida!- díxi-y al dueñu de la cafetería, pensando pa mi nel tema del que fala la lletra.<br />
Salí afuera a char un pitu y vi que taba nevando. Miré la nieve y acordéme d´aquella Ḷḷuarca del 81, d´Antonio, del camping de Taurán, de los maizales infinitos del Chano, de les cales onde nos bañábemos, de la paella con llámpares, de Juan Pereiro que m´enseñó les dos villes d´entós, la del "Casino" y la del "pozu negru"; la Ḷḷuarca de les casones de Villar, de la guapa casa del Nobel de Medicina, la de Belén, aquella neña tocando aquella canción y acordéme de David Gilmour otra vez.<br />
<br />
<br /><<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/YFvW9hGUe9s" title="YouTube video player" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
Entré pa despidime del paisanu del bar.<br />
-Ta nevando fuera-dixi.<br />
-Pues ye un milagru, porque aquí ye mui raro velo. Será un milagru de la Navidá-rióse.<br />
-¡Pues hasta otra, entós!<br />
Había unos mozos y moces al fondu del local con unes guitarres mui animaos y mirando pa los que taben cantando díxi-yos: <br />
-Cantamos lo que perdemos, como dicía el poeta.<br />
Miráronme un poco raro, como que nun entendíen bien, pero siguiéronme´l xuegu.<br />
<i>-Como dizia o poeta</i> ye una samba que cantaba Vinicius di Moraes - rióse y tararió: "<i>Quem já passou por essa vida e não viveu, </i><i>/Pode ser mais mas sabe menos do que eu..." </i><br />
<i>-</i>Yá, pero<i> </i>esa yá ye otra canción<i> -</i>dixi y colé.<i><br /></i></div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<br /></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-58291746819638179382017-12-19T11:03:00.000+01:002017-12-20T09:42:18.446+01:00SANTA COMBA. Un cuentu de Navidá<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443630442582950626" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbufjxziFQBEai8YPUDVM-bmvIwrtcwj0UGHYdbY-M5YigOu3Ly-4XN8b84a-5GJMqGwXd3n2xpLHKQBecI4eN8-UaUM6c4bxZpG7bv57Ic425E1pLJ5gFvazTY3GytCpvf02-vRHTv3Y6/s400/SantaComba.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 267px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Lleguemos
a Santa Comba al escurecerín. Saliendo d´Uviéu pela mañana, daquella,
va yá pa cuarenta años, había que dir per Lugo, baxar hasta Fonsagrada y
volver a entrar otra vez en territoriu asturianu, estos últimos trenta
quilómetros por una carretera medioasfaltada y delles veces pista
forestal de tierra. Taben cerca les Navidaes y Manolo y yo fuimos
charrando nel seat 850 d´elles. Unes fiestes que lo único que suponíen
yera un aumentu del consumu que nin fu nin fa y unos díes de vacaciones,
de descansu, lo que nun taba nada mal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La
muyer de Manolo ponía escuela en Santa Comba y recibiónos el padre de
dos de los sos alumnos, Pedrín y Xuan, na corte. Dos alumnos privilexaos que teníen la escuela al par, porque había otros veníen de los pueblos d´alredor andando dalgunos quilómetros tolos díes. </span><br />
<span style="font-size: large;">El padre de los neños taba iguando´l ganáu y
ensiguida nos metió pa la casa, pegada a la cuadra, la única casa en tol
pueblu que tenía bañu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">- Taréis cansaos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Dientro
golía a esa mezcla a lleche y cuchu de les cases de pueblu, esi golor
que me recordaba´l de la casa de mio güelu y que se metía per toles esquines. Enseñónos el cuartu y convidónos a cenar con tola familia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-size: small; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="300" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450413635670631186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI96iVm3KUhFNuVzDCj1vEQHx0Z-Najq5LKE6nmsc7L5cWNjlATO8ElZQ4rwRR5xSLDrryCVmyu6ijeVtbA4JdUF1UVtVq6jKXOyOxLtHQU-KMtTyGqPFk2LpiYdrWx57bWcG0iIGXhSE/s400/Ibias_Folgueiras_Boiro_Teo_Casa_Cizaron_5.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" width="400" /><span style="font-size: large;"><span style="clear: right; float: right; font-size: small; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;">A mi tocóme xunto al que yo creí que yera´l güelu de los
neños, un paisanu de barba blanca que charraba pelos codos y coles idees
mui clares. Falóme nun gallegu bien curiosu y cantarín y prestóme practicar un poco con él. Faló del vinu que facíen per ende, un vinu gordo y
escuro qu´a mi me gustaba, del pan, de lo que comíen. Nunca comiera
aquel paisanín otru pescáu que les truches del ríu. Apenes hubiere salío
d´aquel territoriu en toa so vida, una tierra que conocía al milímetro y
que nomaba con señaldá y cariñu. Faló de too hasta que cansemos y fuimos pa la cama.</span></span><span style="clear: right; float: right; font-size: small; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"> </span></span> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: large;"> A la mañana siguiente´l pueblu apaeció tapáu con una nevada bien gorda, los teyaos grises volviéronse blancos y los montes vieyos paecíen remocicar cola nevada.</span><br />
<span style="font-size: large;">-Va ser verdá lo que dicía´l vieyín anueche.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Manolo quedóse mirando pa mi estrañáu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">-¿Qué vieyu, Migue?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">- El güelu los nenos, ho, el paisanín que tanto charraba.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Manolo rióse.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">- Muncho vino bebisti ayer, je je, ...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Depués d´un cachu y de ver que nun andaba pela casa´l vieyu, medioconvencíme que nun esistía tal vieyu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Tábemos
cerca de Navidá y nun fai falta ser un entendíu pa relacionar cola
nuestra tradición cristiana al paisanu de les barbes blanques, amás del nome de los
neños Pedro y Xuan, el pan, el vinu, los pexes, el ganáu na corte y, qué sé yo, hasta´l nome del pueblu Santa Comba, que vien de columba (palomba, en
Llatín). </span><br />
<span style="font-size: large;">Visto con güeyos d´agora el vieyín pue que fuere una fabulación mía de la
Navidá. Esi paisanu que tan poques coses tenía, pero que lo tenía too.
Ta claro que fue un inventu míu, de la mio imaxinación, pero lo que me
dexó fríu esti día fue qu´al meter nel buscador de google <a href="http://www.pueblosdeasturias.es/ibias/san-clemente/santa-comba">Santa Comba</a> d´Ibias sal: aldea d´Ibias, 0 homes, 0 muyeres, 11 cases, esto ye, un pueblu que nun esiste.</span><br />
<span style="font-size: large;">¿Será too
inventao, como la Navidá? </span><br />
<span style="font-size: large;">Nun sé yá qué pensar. Acuérdome agora de los los versos del poeta Julio Llamazares:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<i><span style="font-size: large;">"Pero la nieve siguió cayendo mansamente<br />
y sepultó su memoria para siempre."</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Aquellos díes nevó en Santa Comba como nunca y nun pudimos salir d´allí mientres que pasó la nevada, pero esa yá ye otra hestoria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-34945179013066435912017-02-06T13:29:00.000+01:002017-07-18T18:16:43.424+02:00EL BURRU LOLO Y UN SONETU DE LUIS SALAS RIAÑO<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9biCRurzAtA-GA0LQTnmXfAxWAGd20S7RpZNN17qYnHKaMtV7KOlPF_rSY8i6RiU_iuKgBKfym0-F5i3HoosfKAXdUGfsOQSfGSQIuff67yT8ishC-gnANHOHMnzQ3PZ8JHN_r-PlHpWX/s1600/Lapin_Agile_002.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9biCRurzAtA-GA0LQTnmXfAxWAGd20S7RpZNN17qYnHKaMtV7KOlPF_rSY8i6RiU_iuKgBKfym0-F5i3HoosfKAXdUGfsOQSfGSQIuff67yT8ishC-gnANHOHMnzQ3PZ8JHN_r-PlHpWX/s400/Lapin_Agile_002.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Le Lapin Agile n´actualidá.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Según vemos la semeya, paez una d´eses cases antigües de ciudá con un poco de verde enfrentáu al asfaltu, tres un barganal vieyu remocicáu cola pintura asosegada d´una mano insumisa. Una d´eses casines que tovía queden per dellos sitios, tragaes polos edificios altos de viviendes y que se resisten a les especulaciones urbanístiques del ayuntamientu de turnu, pero non, la cosa va más p´alla. Ye´l cabaré más antiguu de París na Rue de Saules (Calle los Salgueros -¡que nome más guapu!-), nel cuetu de Monmartre. Un cabaré que´n 1875 un caricaturista (André Gill) bautizaba pintando un conexu saliendo d´un cazu "el conexu de Gill" que´n francés tien esi guapu xuegu de pallabres: <i>Le lapin à Gill, "le lapin agile" (el conexu áxil).</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcU2GjMPRv7XWzuu-1p_4zFWUpBgm8UWS2EkRk5N2Q4WdXewYL6YamAwSf_H8efpQS6psq26OEBRt1dCaNd0T6Q5KV_pgIbIfeYM2iMEBZi38JlSIIyjd8-EArWCM84gIyEqmtSGkjijlm/s1600/P%25C3%25A9re+Fr%25C3%25A9d%25C3%25A9.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcU2GjMPRv7XWzuu-1p_4zFWUpBgm8UWS2EkRk5N2Q4WdXewYL6YamAwSf_H8efpQS6psq26OEBRt1dCaNd0T6Q5KV_pgIbIfeYM2iMEBZi38JlSIIyjd8-EArWCM84gIyEqmtSGkjijlm/s320/P%25C3%25A9re+Fr%25C3%25A9d%25C3%25A9.JPG" width="212" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pére Frédé y Lolo.</td></tr>
</tbody></table>
Nuna de les sos meyores époques yera visitáu por artistes de toa clase, ente ellos Modigliani o Picasso, por citar dos de renombre. Daquella llevaba´l cabaré un pintor, poeta y músicu llamáu Père Frédé (Frédéric Gérard) y amás del conexu pintáu a la entrada había otros animales de carne y güesu: un monu (Théodule), una cabra (Blanchette), un cuervu, un perru y ratones blancos, amás d´un burru que se llamaba Lolo y que ye´l protagonista de la hestoria que voi contar. </div>
<div style="text-align: justify;">
A principios del s.XX, cuando taben espoxigando les vanguardies artístiques y París yera ún de los llugares que más ruxín pel mundu, un escritor mozu francés, Roland Dorgelès, tuvo la ocurrencia de poner al burru Lolo a pintar un cuadru al oleu. La cosa fue que mientres el burru comía untáben-y el rabu con pintures y rabotiando, rabotiando, Lolo acabó pintando un cuadru que se llamó <i>Y el sol durmióse sobre l´Adriáticu</i>. Pa que nun-y faltare nada a la pintura inventaron un pintor autor del cuadru que se llamaba Joachim-Raphaël Boronali, pintor futurista italianu pa más señes, d´una corriente vanguardista nomada <i>l´escesivismu</i>. Nun faltaba nada naquella comedia, asina que lu presentaron nuna esposición de París de la época y un críticu llegó a dicir de la obra: <i>"... resulta un poco </i><b>fauve</b><i> pel llau del cielu, de formes indefiníes, demasiao contaminada por la personalidá del autor, enigmática y non simbólica: ¿qué representen esos riegos coloraos nel centru de la tela?..." </i>La risión fue completa.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfk7JpLDyvSsP-Mb2o6IJ0DClmlKOO6TrcWX4hDsZif_B5iNgaeNIxTSItiadWMUMY7yxvH6dZjYXUSB8hTQod19auRFiv5AT5CbUHeQl_vio-MOSO5IwOlZpAoDQxNzWhyphenhyphenHeLEN7LdFx_/s1600/Boronali_Impression.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfk7JpLDyvSsP-Mb2o6IJ0DClmlKOO6TrcWX4hDsZif_B5iNgaeNIxTSItiadWMUMY7yxvH6dZjYXUSB8hTQod19auRFiv5AT5CbUHeQl_vio-MOSO5IwOlZpAoDQxNzWhyphenhyphenHeLEN7LdFx_/s320/Boronali_Impression.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Y el sol durmióse sobre l´Adriáticu</td></tr>
</tbody></table>
Anque me gusten les vanguardies, toles vanguardies, personalmente siempre desconfío -y muncho- de los artistes que nun usen nunca´l metodu estándar na so disciplina, seya cual seya. En poesía hubo y hai de nun va muncho p´acá, una tendencia xeneralizada a utilizar el versu llibre -nun tengo nada en contra d´él- como instrumentu únicu d´esta faceta del arte. Nin quito nin pongo, pero nun me gusta. La poesía ye ritmu. Una de les coses qu´aprendí va poco cuando-y dieron el Nobel a Dylan fue que la mayoría de los poetes que falaron criticando l´asuntu, per un llau nun conocíen, nun conocen, les lletres de les canciones de Dylan y per otru nun saben -eso ye más grave- qué ye poesía.<br />
Nun tien munchu misteriu: ye, eso, ritmu. Como dicíen los clásicos y yá que falamos de burros, la poesía ye dir "al trote", frente al dir "al pasu" de la prosa. <i>La Eneida</i> de Virxilio, por dicir, nun ye lo mesmo cuando la sentimos recitada nos sos hexámetros clásicos que traducida en prosa.<br />
Luis Salas Riaño, amás de saber bien lo que ye la poesía, sabe facela. Conozo a Luis de va años y creo poder dicir que sabe mui bien lo que fai, la nuestra amistá vien de los años 70 y primeros 80, cuando compartíemos un pisu na Tenderina y estudiábemos na Universidá y, anque daquella nun teníemos a mano nengún <i>Lapin Agile</i> -valga la espresión-, d´habelu seguro que tomaríemos dalgún vasu nél.<br />
Nun hai naide na poesía asturiana actual que sepa manexar meyor la rima, el ritmu, aliteraciones, etc., de los sonetos o, polo menos, naide que lo faga. Luis nun sabe facer "versos llibres" (son pallabres suyes) y recuérdanos na entrada del so últimu llibru publicáu unes pallabres d´Octavio Paz: "<i>La rima ye cópula de soníos</i>". Vive dende va trenta años n´Asker (Noruega) y púnxo-y el títulu al poemariu: <i>*Al sol de medianueche.</i> Déxovos aquí ún de los<i> </i>cerca de 150 sonetos que lu componen:<br />
<br />
AVISU<br />
<br />
Nun t´arrimes a naide que te tiente,<br />
cultiva l´autoestima, l´escapismu,<br />
que to moral se nutra de cinismu<br />
arródiate d´aquello que nun miente<br />
<br />
Nada na escuridá a contracorriente,<br />
pon la to llende al borde del abismu,<br />
tamién va solu´l sol nel so mutismu<br />
cegáu pola so lluz indiferente,<br />
<br />
hasta que´l fin del mundu lu conxele.<br />
Cuando vayas marchar vete desnudu,<br />
que to sombra se llibre del so nudu,<br />
<br />
hasta que l´últimu llatíu t´axele.<br />
Qu´a tos dioses-yos valga d´anatema<br />
la to vida, y to fiyu nunca tema.<br />
<br />
* "Llibertina y lluxuriosa, lluminosa o desengañada, la poesía de Luis Salas Riaño ye too eso y muncho más" - diz la nota editorial.<br />
Toi d´acuerdu completamente.<br />
<br />
<br />
<span id="goog_1536796012"></span><br />
<span id="goog_1536796011"></span></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-80276369130948574622016-10-17T11:33:00.000+02:002016-10-18T08:11:10.499+02:00DESORDENAR CONCIENCIES<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEbql_8PLAqrX3wrWOcNgri1Ln_dYoGZvXjwCrSIvKq3qRBipV0wBHFAtqiVQvWjMiRmS0Y_Rw4HzGy_ZrnUlBGoSjlathbbz_ldyV144cy8jxlsWg9DWtLb4NtsH0EVvZT5l0qq_Iw4Fm/s1600/miguel1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEbql_8PLAqrX3wrWOcNgri1Ln_dYoGZvXjwCrSIvKq3qRBipV0wBHFAtqiVQvWjMiRmS0Y_Rw4HzGy_ZrnUlBGoSjlathbbz_ldyV144cy8jxlsWg9DWtLb4NtsH0EVvZT5l0qq_Iw4Fm/s320/miguel1.jpg" width="261" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alfonso y yo. (Semeya de lne).</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Les coses nunca son lo que paecen ser, sobre too si vienen diches dende los medios de formación. </div>
<div style="text-align: justify;">
Esti principiu debería tar siempre presente y en primer llugar pa cualquier persona que se quiera dedicar a la enseñanza. Habríemos d´aprender de los paisanos y paisanes de pueblu -de lo poco que nos quede de pueblu- a desconfiar, cuando nos enyerben con estadístiques, cuando nos dan los precisos presupuestos del estáu o, quesió, cuando nos confirmen la definición exacta de la poesía. Siempre hai trampa y la función del educador tien que ser desordenalo too, desordenar conciencies; anque quién soi yo pa sentar principios, podrá pensar quien llea esto, con tola razón. Al final lo único que cuenta son los fechos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Alfonso López Alfonso fue alumnu míu allá pelos años ochenta -ún de los meyores, sabémoslo tolos que lu tratemos-, ye un gran escritor y una persona culta y con too y a pesar de too ye un buen amigu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Escribió esti veranu na Revista La Maniega del suroccidente asturianu un artículu sobre les maestres y maestros. Ye una descrición de persones qu´a mi me llega a lo más fondo. Como buen escritor que ye, sabe tocar onde más duel.</div>
<div style="text-align: justify;">
Gracies, queríu Alfonso, paezme un poco desaxerao, pero tú sabrás.</div>
<div style="text-align: justify;">
(Póngovos aquí l´artículu en cuestión).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBGJSlLzaEjjBG5tYD8HR7tfARPKZQyBMg7gkeZVbaGdBHpyD_rlnXkkIOwwSJgY5vT64zzgXrPg6EhiB82Cx4CqqzA3toHp2If6TBLKluAHQIkb8sZwOJbaJcIRz3R4TYsTj82Eut76x/s1600/maniega1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBGJSlLzaEjjBG5tYD8HR7tfARPKZQyBMg7gkeZVbaGdBHpyD_rlnXkkIOwwSJgY5vT64zzgXrPg6EhiB82Cx4CqqzA3toHp2If6TBLKluAHQIkb8sZwOJbaJcIRz3R4TYsTj82Eut76x/s320/maniega1.jpg" width="232" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifsGAJN_8QU4xgdurjVmU4SfvnLgRaeUFgcToFyrIiXAXj7rR9Z9hl196FO1PjQ63s5CUeTEFi8kUuQxvQL-nkqLo1XaFOxZ1bQk7pGIJlylXb7LY7-8GFyUgaS2hFU32VM5qdzRT7nVA/s1600/maniega-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifsGAJN_8QU4xgdurjVmU4SfvnLgRaeUFgcToFyrIiXAXj7rR9Z9hl196FO1PjQ63s5CUeTEFi8kUuQxvQL-nkqLo1XaFOxZ1bQk7pGIJlylXb7LY7-8GFyUgaS2hFU32VM5qdzRT7nVA/s320/maniega-2.jpg" width="232" /></a></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-17447005938022215842016-03-09T12:46:00.001+01:002016-03-10T08:23:30.781+01:00LA DESOBEDIENCIA DEL CAPITÁN DICKSON<div style="text-align: justify;">
Una de les primeres pallabres qu´apriende a dicir cualquier nenu o nena ye "non" y cuento que ye una de les más importantes pal restu de la nuestra vida. Atrévome a dicir que quiciás pue ser la pallabra más importante de la Hestoria de la Humanidá con mayúscules. Polo menos ye la más importante d´esta hestoria que voi contar y que tien por méritos propios un llugar privilexáu na Hestoria Universal de la Insumisión o de la Desobediencia.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqrNmNhopN15bCenCF39d7iefnuc91DTtE0tUUw6pbjhSssPPkV_goTLZQT7HlXfE_I28jMfezYiDD9GYUimv9bMKqnpoOqcKrjEf6UZS9Sg8tgLHkVNzK_nvEHv3RD-AsBRaSWX1GW9CL/s1600/Archibald_Uniform_Cropped%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqrNmNhopN15bCenCF39d7iefnuc91DTtE0tUUw6pbjhSssPPkV_goTLZQT7HlXfE_I28jMfezYiDD9GYUimv9bMKqnpoOqcKrjEf6UZS9Sg8tgLHkVNzK_nvEHv3RD-AsBRaSWX1GW9CL/s320/Archibald_Uniform_Cropped%25282%2529.jpg" width="209" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Archibald Dickson.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El día 28 de marzu de 1939 el capitán galés Archibald Dickson vía dende la borda del so antiguu buque carboneru, el Stanbrook, a miles de persones esperando nel puertu d´Alicante pa ser evacuaes. Anque había xente bien vistida, paeció-y que la mayoría yera mui probe, estremadamente probe, que llevaben nuna maleta o en bolses lo poco que teníen. Munchos diben con ropa vieyo de cualquier manera y teníen un aspectu mui desamparáu, como de pasar muncha fame. </div>
<div style="text-align: justify;">
El capitán Dickson taba allí trabayando pa la naviera <i>France Navigation</i>, esperando pa cargar azafrán y naranxes y tenía la orde del dueñu del cargueru, Jack Billmeir, de nun evacuar a nengún civil en barcu. Amás d´otres coses, yera mui peligroso porque taba arrodiáu pola Armada franquista, los submarinos de Mussolini y la aviación nazi.</div>
<div style="text-align: justify;">
De toes maneres, nun lo pensó dos veces: ¡a la mierda les naranxes y l´azafrán! ¡Los submarinos y los aviones!</div>
<div style="text-align: justify;">
- Lo primero ye lo primero. -Fue lo que quiciás pensó-.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al atapecer, cargó nel vieyu buque a tola xente que pudo -esactamente 2.638 persones-, ente elles una neña llamada Helia González qu´años más tarde diba recordar en un llibru l´abrazu fuerte d´aquel paisanu al subir al barcu y el poco café que-yos pudo dar pa beber a toa a quella xente y dalgún bocáu que pudieron meter en cuerpu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per otru llau, yera peligroso tamién porque con tantu pesu aquel barcu que nun taba pa munchos trotes podía naufragar, por eso precísamente tuvo que dir escoráu camín d´Orán pembaxo la llinia de flotación; tamién porque, anque yera nueche tapio, tuvo que salir pente los bombardeos del <i>Canarias</i>, el barcu franquista que fixo aquel día del puertu d´Alicante una ratonera pa los refuxaos republicanos. Pero fue neciu´l paisanu, dicho nel meyor de los sentíos, neciu y testerón. Y tovía lo fue más, porque´l al llegar a les costes africanes colos evacuaos depués d´un día enteru navegando naquelles condiciones, el gobiernu colonial francés d´Orán negábase a que´l barcu atracare nel puertu de Mazalquivir. Fue entós cuando´l capitán Dickson amenazó con estrellar contra´l muelle´l barcu, si nun lu dexaben atracar. Y al final atracó.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifCzLOWf6IbcbNw-FO-0WRAW9awXRlz1jGmEh8z0WcX7W2PbaKYnsDuS51Xd1CUo8w7uQy1jmlhVN_tK4r6y82omedLYHsPhAU_bPrdvVhcGLrQ1jLp6ActU3uA31OpuFb4YvQdt7Ch4RW/s1600/Stanbrook.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifCzLOWf6IbcbNw-FO-0WRAW9awXRlz1jGmEh8z0WcX7W2PbaKYnsDuS51Xd1CUo8w7uQy1jmlhVN_tK4r6y82omedLYHsPhAU_bPrdvVhcGLrQ1jLp6ActU3uA31OpuFb4YvQdt7Ch4RW/s320/Stanbrook.jpg" width="320" /></a>¡Ai Europa, la vieya Europa! ¡La Europa de tantes miseries!, pero onde siempre paez que se va a atopar xente que sabe dicir "non" como aquel capitán Dickson, o como esi otru paisanu tamién de p´aquella parte, Raimon, que dicía: "¡Non! ¡Yo digo non! Nosotros nun somos d´esi mundu".</div>
<br />miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-71331167525470560032016-01-29T10:43:00.000+01:002016-01-29T10:43:11.022+01:00PRESENTACIÓN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7061242143992846663" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhU81IJ3oR8V-tKjNop9OnpPvilG0VlrdCKQHD8j5g0VaoMLpjoAxzR3686Iu8G_5mwSZ1jXpAL9j1hmNzn1BDfDp9HunVSim3izBA3ikMK1qdMCeJgEEPki5UO8-OH9SkOuGdGiii98kp/s1600/0001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhU81IJ3oR8V-tKjNop9OnpPvilG0VlrdCKQHD8j5g0VaoMLpjoAxzR3686Iu8G_5mwSZ1jXpAL9j1hmNzn1BDfDp9HunVSim3izBA3ikMK1qdMCeJgEEPki5UO8-OH9SkOuGdGiii98kp/s640/0001.jpg" width="452" /></a><br />
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-11187697646435068822016-01-27T11:41:00.001+01:002016-01-27T13:06:45.164+01:00PEÑA MEA Y UN POETA<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipgLUoOehBnBBpwfyP_l4g0WvEYFMmJRmQODyqpsZcEhNQNvwC3KiJwwxOLUTjpv49GYsL6SPkczYT6PKrxgMSXpUkc3nNnXUcpZEEjkOpNJcIoxinK6uj3OBoEmavP0p3t3Pan1VqlSBM/s1600/Pe%25C3%25B1a+Mea.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipgLUoOehBnBBpwfyP_l4g0WvEYFMmJRmQODyqpsZcEhNQNvwC3KiJwwxOLUTjpv49GYsL6SPkczYT6PKrxgMSXpUkc3nNnXUcpZEEjkOpNJcIoxinK6uj3OBoEmavP0p3t3Pan1VqlSBM/s400/Pe%25C3%25B1a+Mea.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Canzana y Peña Mea. (Semeya de Rosana Díaz, fía de Valentín el xastre.)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Si tercia, préstame subir tolos años una vez siquiera, a Peña Mea, normalmente per Doñango y la Boyica, beber na fuente´l Gatu, l´agua que sal a 1500 metros, baxar pel Arcón, per Pel.l.uno. Nun sé por qué, pero siempre ye como si fuere la primer vez. Peña Mea ye mítica y pa los que somos de Llaviana ye La Peña con mayúscules, anque haya otres bien guapes tamién.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quiero recordar nesti momentu un día de primeros d´ochobre de 1977 n´Uviéu. Estrenábame como alumnu de primero de Filoloxía y subía andando dende la plaza Feijoo pela calle San Vicente. Crucéme na esquina que da pa la Corrada del Obispo, enfrente d´un edificiu medio en ruines (la llamada casa del deán Payarinos, agora Conservatoriu de música) con un conocíu de Llaviana, compañeru de xuegu d´axedrez que taba preparando la tesis doctoral sobre un tema de Lliteratura Inglesa, Vicente. Venía precísamente col que-y la dirixía, un paisanu qu´a mi me paeció mui vieyín daquella con un aspectu xeneral mui agradable, yera José Benito Álvarez Builla.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6I6_cCdXJViV_ZV_h0uKEa7xcgYoGnWdt0wVcdsiwdY7eyB5hHDWUa66COIh0AYNmuJLM6GKQ_FGu2ZJq5VszM0qCDkQo-3eCEXYBWEPuQu0RC8px0RiWY8KsClRTmfHjF5mjpVMFw4y/s1600/rimas-celda.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6I6_cCdXJViV_ZV_h0uKEa7xcgYoGnWdt0wVcdsiwdY7eyB5hHDWUa66COIh0AYNmuJLM6GKQ_FGu2ZJq5VszM0qCDkQo-3eCEXYBWEPuQu0RC8px0RiWY8KsClRTmfHjF5mjpVMFw4y/s320/rimas-celda.jpg" width="212" /></a></div>
Presentóme Vicente como vecín de Llaviana y aquel paisanu empezó a falame de Peña Mea y a preguntame pola tierra de la que yo venía a Uviéu, pero como si supiere más que yo mesmu d´ella. Pue dicise que vi´l mio pueblu y a Peña Mea como nunca la viera antes. </div>
<div style="text-align: justify;">
Fue la única ocasión na que falé col poeta, anque supi por compañeros de Facultá que yera un buen paisanu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Supi más tarde tamién que dalgún de los sos poemes yeren cantaos por Nuberu. ¡Cuántes veces canté solu y emocionáu camín d´Estremadura al final de los ochenta aquel <a href="https://youtu.be/ZkykB5etG84">Como tu yes</a>, que nin siquiera tovía sabía que yera una adaptación del poema de José Benito Álvarez Builla, el so "Himnu a la xuventú d´Asturies"!<br />
Estos díes enteréme qu´acaben de publicar unos poemes suyos, <i>Rimas desde la celda</i> y préstame recordar nesti cuadernu - yá yera hora- a aquel poeta y aquellos otros versos. Recordar el día que crucé unes pallabres con aquel paisanu que tanto sabía de la mio tierra y que me fixo ver Peña Mea como antes nunca la viera. Creo que la buena poesía ye precísamente la que nos fai ver como somos.<br />
<br />
<i></i><br />
<div align="center">
<i><b>COMO TU YES</b></i></div>
<i>
</i>
<br />
<div align="center">
<i>Yá ta tapeciendo Asturies</i><br />
<i>pol mio corazón adientro</i><br />
<i>fainme yá sombra les penes</i><br />
<i>pero yo yá nun t'alcuentro,</i></div>
<i>
</i>
<br />
<div align="center">
<i><br /></i>
<i>Quise ser como tu yes,</i><br />
<i>borrina llume y formientu,</i><br />
<i>ser pequeñu col humilde,</i><br />
<i>grandón col altaneru,</i><br />
<i>apacible col benditu</i><br />
<i>col babayu pendencieru,</i><br />
<i>xenerosu col amigu</i><br />
<i>col tiranu guerreru.</i></div>
<i>
</i>
<div align="center">
<i>Y agora que toa t'empines</i><br />
<i>llamando a conceyu abiertu</i><br />
<i>agora, Asturies del suañu</i><br />
<i>nin t'alcuentro nin m' alcuentro.</i></div>
<i>
<div align="center">
Por eso vengo a decivos<br />
coles vidayes ferviendo<br />
dir alcontrala vosotros<br />
que yo yá nun tengo tiempu,<br />
dir alcontrala vosotros<br />
que yo yá la tengo dientro.</div>
<div align="center">
Música: Sergio Domingo<br />
Lletra: José Benito Alvarez Builla<br />
Adaptación del poema: "Himnu a la xuventú d' Asturies", Uviéu, 1978</div>
</i></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-72707229362476815352015-12-11T12:39:00.000+01:002015-12-14T13:22:14.814+01:00NUN CAFÉ, TAMIÉN LLAMÁU L´AXENXU. Cuentu de Navidá.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Edgar_Degas_-_In_a_Caf%C3%A9_-_Google_Art_Project_2.jpg/300px-Edgar_Degas_-_In_a_Caf%C3%A9_-_Google_Art_Project_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Edgar Degas - In a Café - Google Art Project 2.jpg" border="0" data-file-height="5400" data-file-width="3936" height="412" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Edgar_Degas_-_In_a_Caf%C3%A9_-_Google_Art_Project_2.jpg/300px-Edgar_Degas_-_In_a_Caf%C3%A9_-_Google_Art_Project_2.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b>Nun café. </b></i>Edgar Degas.<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Degas" title="Edgar Degas"></a> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Esa esquina de París yá nun esiste. Llámame l´atención cómo s´impón el recuerdu sobre la realidá cásique siempre. Los llugares perdíos, pero recordaos, suelen tar tan presentes en nós como los que sobreviven al pasu de los años o los que formen parte de la nuestra rutina. Una calle d´Uviéu onde suelo aparcar el coche, la cafetería "El Acebo" en Buenavista onde tomo un café o esa esquina de París que yá nun ta, son lo mesmo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo tenía diecinueve años y acuérdome que chaba agua sin parar. Esperaba a Marcelino y a Elena, un matrimoniu mexicanu que conocí nun albergue de la ciudá pa dir a ver el muséu Jeu de Paume qu´había nes Tulleries y que tampoco esiste n´actualidá como taba daquella. En 1979 contenía la colección de pintura impresionista qu´agora ta asitiada na antigua estación d´Orsay.</div>
<div style="text-align: justify;">
Paró de llover, pero enseguida empezó a nevar y como vi que se retrasaben los mexicanos, entré nel café que taba allí mesmo.Yera de tarde y anque nun había muncha lluz, la nieve que caía fuera paecía qu´illuminaba´l local onde nun había muncha xente. Reparé nuna pareya sentada nuna mesa. Taben sentaos delantre una copa en silenciu, sin siquiera mirar ún pal otru, caún a lo suyo como quien diz. El paisanu, anque un poco estravagante, tenía un aire como dalgo aristocráticu, fumaba en pipa y los sos güeyos coloraos y llorosos miraben pa les coses y la xente del llugar con una mirada penetrante, paecióme que mui penetrante. Ella, en cambiu, taba cola so mirada perdida y anque trataba de ser elegante tenía dalgo que nun-y casaba, como que la ropa nun-y pegare bien, o´l peináu, nun sé, anque guapa, paecía como una muyer de pueblu, como yo mesmu, a la que nun-y entrare bien en cuerpu´l traxe de la ciudá, por más que s´esforzare. Reparé tamién nel espeyu grande que teníen detrás, que los duplicaba y que facía más grande de lo que yera´l café, cuando sentí que me picaben na espalda. Yeren Marcelino y Elena.<br />
- ¿Queréis tomar dalgo o vamos pal muséu?- dixi.<br />
- Yo voi tomar una absenta -dixo Marcelino.<br />
- ¿Qué ye eso? -pregunté.<br />
- Ye una bebida que se fai con una planta y que tien muncha graduación. Llámase tamién axenxu.<br />
Elena pidió un refrescu y depués d´un cachu vimos que paraba un poco de nevar y tiramos pal Jeu de Paume.<br />
Yo diba más que nada por ver los cuadros de Van Gogh, por tar cerca d´ellos, del pintor quiciás más grande que dio nunca l´Arte.<br />
Un rapaz qu´apenes tenía salío de la Pola de Llaviana, en París, delantre los cuadros d´ún de los mayores pintores de tolos tiempos. Yera más qu´emocionante. Y allí fuimos y vimos los cuadros de Van Gogh, y de Monet, de Gauguin, qué sé yo, toos aquellos impresionistes, impresionantes.<br />
Con too y con eso, nun fue´l ver los pintores lo que más m´impresionó aquel día. Lo que de verdá me plasmó dafechu fue un cuadru de Degas tituláu <i>Nun café, </i>tamién llamáu<i> L´axenxu</i>.<br />
- Esta pareya son clavaos a los dos que taben nuna mesa del café nel que tuvimos anantes -comenté maraviyáu.<br />
- ¿Qué dos? - dixo Elena.<br />
- La pareya que taba na mesa nel café.<br />
- Yo nun vi naide -dixo tamién Marcelino.<br />
- ¡Coño! Ún que taba fumando en pipa con una moza bastante curiosa.<br />
- Nun sé, yo nun vi naide nes meses -dixo Elena y Marcelino llevantó los hombros, faciendo un xestu de indiferencia colos llabios.<br />
- ¡Bueno, ná! -dixi.<br />
Cerraben yá´l muséu y fuera yá yera nueche tapio, asina que fuimos pal albergue a cambiar la ropa moyao, porque teníemos pensao salir esi día per Montmartre.<br />
El casu fue qu´un imprevistu impidió que´l matrimoniu mexicanu pudieren acompañame, porque al día siguiente teníen que madrugar muncho. Tuvi entós que salir solu y la verdá ye qu´aquella nueche Pigalle coles lluces y nevao taba de postal. Visité dalgún café que llevaba previsto n´axenda y volví pal albergue non mui tarde.<br />
A los mexicanos nun los volví a ver, pero mandé-yos una postal del Montmartre nevao cuando llegué a Asturies, yá dende Llaviana. Una postal que me devolvió´l carteru. Dicía: "Dirección desconocida". ¡Qué raro yera aquello! <br />
Reparé tiempu más tarde que los protagonistes del cuadru de Degas de l´axenxu llamábense tamién Marcelino y Elena. Estraña coincidencia.<br />
A estes altures y depués de cuasi cuarenta años pueo dicir que sí, que tuvi en París, que visité´l Jeu de Paume y vi´l preciosu cuadru de Degas, pero nun sé si los mexicanos y aquel café de la esquina nuna calle de París, l´axenxu -¡qué sé yo!-, son verdá o son suañu.<br />
La Navidá ye lo que tien, pue ser un suañu máxicu. <br />
Estos díes d´atrás acordéme muncho de París, d´aquel París de los pintores, de los cafés, d´aquel viaxe, de la so xente, aquella xente cola qu´aprendí´l poco francés que sé, cola que se podía charrar de too y a toles hores. Aquella Navidá de 1979 fue una de les meyores.</div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-31396843418729409562015-12-04T10:34:00.000+01:002015-12-04T10:34:03.482+01:00UN CUADRU Y UN POEMA<div style="text-align: justify;">
La pintora Natalia Pastor fixo esti cuadru basáu nel poema míu "Cenices na voz", pa la publicación de <i>Territorios compartíos</i> que saquemos xuntos va poco na editorial Patanegra. </div>
<div style="text-align: justify;">
Unos pulmones que son raíces o unes raíces que son pulmones, una radiografía quiciás d´una persona cualquiera de Llaviana, de La Cuenca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2oq5Y7_2afnfKidf1PtuYLDQ9WwJ-er1nc4pZeaSR8V1G3XmRx7Z0aM_-CKzRe2cBcjJNRWlw7kwK9qEs0WF4CdZevrr56rC8lff7aL-UdEZNEq-hiJemhpxgLIwLRu-mEhxEdm8g8r0v/s1600/12187677_10207956673984164_3070271886619550266_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2oq5Y7_2afnfKidf1PtuYLDQ9WwJ-er1nc4pZeaSR8V1G3XmRx7Z0aM_-CKzRe2cBcjJNRWlw7kwK9qEs0WF4CdZevrr56rC8lff7aL-UdEZNEq-hiJemhpxgLIwLRu-mEhxEdm8g8r0v/s400/12187677_10207956673984164_3070271886619550266_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
CENICES NA VOZ</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Falóme del azul</div>
<div class="MsoNormal">
de la infancia, del tiempu de la escuela.</div>
<div class="MsoNormal">
Nun-y lo pintaben nada bien.</div>
<div class="MsoNormal">
Entós, ¿qué voi facer</div>
<div class="MsoNormal">
colos caballos,</div>
<div class="MsoNormal">
cola gata? Dicíame</div>
<div class="MsoNormal">
que tovía suañaba cola mina,</div>
<div class="MsoNormal">
que s´afogaba. Ye asina</div>
<div class="MsoNormal">
como lu veo ente les lletres de la esquela.</div>
<div class="MsoNormal">
Agora nieva afuera,</div>
<div class="MsoNormal">
la gata n´antoxana</div>
<div class="MsoNormal">
recuerda los veranos mientres suaña</div>
<div class="MsoNormal">
silencios de cenices na so voz</div>
<div class="MsoNormal">
y hai xelu nel aliendu</div>
<div class="MsoNormal">
azul de los caballos.</div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-39624259821339533432015-11-03T09:29:00.000+01:002015-11-04T13:01:39.054+01:00TERRITORIOS COMPARTÍOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCRbAySPJXJmaa2LHTQ0NwnTDNr5YhAbH0SW00qcY27SoiRgW0OJH_HlNnSxFt-NdsIyIhrJp4-xAJ_RGCB66UIPok5jAOJmAF1Pkl19nXOi_TKpN0bIHql5Cf9U_wTbd0Cx2KGt4Yj2BX/s1600/Miguel_Allende_Natalia_Pastor+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCRbAySPJXJmaa2LHTQ0NwnTDNr5YhAbH0SW00qcY27SoiRgW0OJH_HlNnSxFt-NdsIyIhrJp4-xAJ_RGCB66UIPok5jAOJmAF1Pkl19nXOi_TKpN0bIHql5Cf9U_wTbd0Cx2KGt4Yj2BX/s400/Miguel_Allende_Natalia_Pastor+%25281%2529.jpg" width="282" /></a></div>
Escribir con colores y formes o pintar les pallabres, ési creo que yera´l retu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hai unos años que Fermín Santos axunta a poetes y artistes plásticos na so Editorial Patanegra -que la OMS lu perdone-, faciendo unes composiciones onde los poemes garren la fuerza visual d´un cuadru y onde la pintura interpreta los versos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Va una temporada propúnxonos a Natalia Pastor y a mí un proyectu que vamos presentar esti xueves en Llaviana. Unos díes antes y depués de la presentación van tar espuestos encuadraos nel salón polivalente del CIDAN los trabayos. Consisten en siete poemes míos (dellos publicaos y otros inéditos) acompañaos d´una obra fecha por Natalia, o al revés si se quier. La carpeta onde s´axunten ta compuesta, amás, de dos composiciones orixinales de Natalia. La Editorial fae 35 exemplares únicos (35 carpetines) firmaos por Natalia y por mi y prologaos por Gabino Busto, historiador d´Arte y gran conocedor del d´Asturies y del de la Cuenca en particular, que va ser el protagonista del actu de presentación. Entiendo que son carpetes destinaes a coleccionistes d´arte, biblioteques públiques, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
Uno de los mios suaños na vida yera ser pintor, anque nun pudo ser, pero creéime si vos digo qu´esta obra cumple con creces les mios aspiraciones "d´artista plásticu". Nella compartimos territorios comunes Natalia y yo, amás d´haber nacío y vivir en Llaviana los dos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tais toos convidaos.</div>
<div style="text-align: justify;">
PRESENTACIÓN:</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Territorios compartíos</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i>LLUGAR: CIDAN (Antigües escueles) - Pola de Llaviana</div>
<div style="text-align: justify;">
XUEVES 5 DE PAYARES</div>
<div style="text-align: justify;">
HORA: 7,30</div>
<div style="text-align: justify;">
INTERVIENEN:</div>
<div style="text-align: justify;">
- Fermín Santos, de Ed. Pata Negra.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Natalia Pastor.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Miguel Allende.</div>
<div style="text-align: justify;">
PRESENTA:</div>
<div style="text-align: justify;">
- Gabino Busto.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-7476510234720480482015-10-29T00:00:00.000+01:002015-10-29T15:18:39.820+01:00UNA DE BRASSENS<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQyzkViBwje_2T2szoN5Df-Ec-XMZnV6S8nDVmdduPvwfTDl5zpDerxfjoInYuou8FUsgvZtlQ0q6b0X48QPhyE0ocsmxjBzBnx9oxidGcf6D4PA93-ucoRZWcmJrhitrDeQ45GHd7arql/s1600/Brassens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQyzkViBwje_2T2szoN5Df-Ec-XMZnV6S8nDVmdduPvwfTDl5zpDerxfjoInYuou8FUsgvZtlQ0q6b0X48QPhyE0ocsmxjBzBnx9oxidGcf6D4PA93-ucoRZWcmJrhitrDeQ45GHd7arql/s1600/Brassens.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">G. Brassens.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Va yá 34 años que Brassens salió a comprar tabaco -un poeta nunca muerre- en Saint-Gély-du-Fesc (Montpellier, 1981). Quiero recordalu nesti día con una adaptación mui conocida que fexo d´un poema de François Villon, el poeta malditu. Pongo al par una traducción rítmica de la canción fecha por mi.<br />
Y una guapa versión d´Eva Dénia Trio aquí: <a href="https://youtu.be/aprLtIphQfE">Ballade des dames du temps jadis</a> <i>(Balada de les dames d´antes).</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="background: #F0E8CF; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">1<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Dites moi où, n'en quel pays</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: #5a5a5a; font-size: 13.5pt;"> </span><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(LA)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">Dime
ónde, en qué país<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Est Flora la belle Romaine,</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> ta Flora</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(MI7)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">, la guapa romana</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(LA)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">, <br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Archipiades, né Thaïs</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Archipíada
o Thaís,<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Qui fut sa cousine germaine,</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> que fuera</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(MI7)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">la
so prima hermana.</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(LA)</b></span><br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Écho parlant quand bruit on mène</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(RE)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">Si
s´oye dalgún ruiu nel agua<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Dessus rivière ou sur étang</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> </span><span style="color: red; font-size: x-small;"><b><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;">(do</span><span lang="FR">#</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;">)</span></b></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">sin tardar l´ecu sonará</span><span style="color: red; font-size: x-small;"><b><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;">(FA</span><span lang="FR">#7)</span></b></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"><br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Qui beauté eu trop plus qu'humaine </span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(si)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">¡Qué guapura tan</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(MI7)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> sobrehumana!</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(LA)</b></span><br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais ou sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">Les nieves </span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(MI7)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">d´antes, ¿ónde tán?</span><span style="color: red; font-size: x-small;"><b><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;">(FA</span><span lang="FR">#7)</span></b></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"><br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Qui beauté eu trop plus qu'humaine.</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(si)</b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">¡Qué guapura tan</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(MI7) </b></span></span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">sobrehumana!</span><span lang="FR" style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(LA)</b></span><br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais ou sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">Les nieves </span><span style="font-family: 'Open Sans', serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><b>(MI7)</b></span></span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">d´antes, ¿ónde
tán?</span><span style="color: red; font-size: x-small;"><b><span style="font-family: 'Open Sans', serif;">(FA</span>#7)</b></span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: #F0E8CF; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">2<br />
</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Ou est la très sage Hélloïs,</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> ¿Ónde ta la sabia
Heloís<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Pour qui châtré fut et puis moine</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> pola que fue´l
monxu capáu<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Pierre Esbaillart a Saint Denis?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">Abelardo en San Denís,<br />
</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Pour son amour eu cette essoine.</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> pol so querer escarnizáu?<br />
</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Semblablement, ou est la reine</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> ¿Ondé tará, mesmo, la reina<br />
</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Qui commanda que buridan</span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> la
que mandó qu´a Buridán<br />
</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Fut jeté en un sac en Seine?</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> lu tiraren nun sacu al Sena?<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais ou sont les neiges d'antan?</span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> Les nieves d´antes, ¿ónde tán?<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Fut jeté en un sac en Seine?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> Lu
tiraren nun sacu al Sena.<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais ou sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Les nieves
d´antes, ¿ónde tán?</span></div>
<div style="background: #F0E8CF; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;">3<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">La reine blanche comme lis</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> La reina
blanca, flor de lis,<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Qui chantait a voix de sirène,</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> que
cantó con voz de sirena<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Berte au grand pied, Bietrix, Aliz</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Beatriz,
Berta o mesmo Alís<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Harembourgis qui tient le Maine,</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Haremburxis,
del Maine dueña,<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Et Jeanne la bonne Lorraine</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> la buena lorenesa Xuana,<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Qu'Anglais brûlèrent a Rouen;</span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> la
que quemaron en Ruán,<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Où sont ils Vierge souveraine?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">¿ú
tarán, Virxe soberana?<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais où sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> Les
nieves d´antes, ¿ónde tán?<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Où sont ils Vierge souveraine?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> ¿Ú
tarán, Virxe soberana?<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais où sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Les nieves
d´antes, ¿ónde tán?</span></div>
<div style="background: rgb(240, 232, 207); margin: 0cm 0cm 7.5pt;">
<div style="line-height: 18pt;">
<span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Prince, n'enquérez de semaine</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> Nun habrá día,
Principín, <br />
</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">Ou elles sont, ne de cet an,</span><span style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;"> que nun preguntes ónde tán.<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Que ce refrain ne vous remaine:</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Acuérdate
del cantarín:<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais ou sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">Les
nieves d´antes, ¿ónde tán?<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Que ce refrain en vous remaine;</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> Acuérdate
del cantarín:<br />
</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR;">Mais ou sont les neiges d'antan?</span><span lang="FR" style="color: #505050; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="FR" style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt; mso-ansi-language: FR;"> </span><span style="color: #5a5a5a; font-family: "Open Sans","serif"; font-size: 13.5pt;">Les
nieves d´antes ¿ónde tán?</span></div>
<br /></div>
</div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/1qdiY9fv-2M" width="420"></iframe>miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-3916263248566556502015-05-15T13:52:00.001+02:002015-05-15T15:16:02.017+02:00EL CANDIDATU<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj06T2sbYdrH-Tf7l6O2t5YRsYjTycOtKcfQLYRaDQKvHyVHOg8mXdCw4RaCeM4eQS2RPuqpsnZkMjSWRe61UldxJ8RKOzpRgsB8A9ba_S4hqTENHpGPA4WNzsLac09z2e9P-PNZ1rJV_fw/s1600/2006006-img-001_informalistas-espanoles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj06T2sbYdrH-Tf7l6O2t5YRsYjTycOtKcfQLYRaDQKvHyVHOg8mXdCw4RaCeM4eQS2RPuqpsnZkMjSWRe61UldxJ8RKOzpRgsB8A9ba_S4hqTENHpGPA4WNzsLac09z2e9P-PNZ1rJV_fw/s320/2006006-img-001_informalistas-espanoles.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Multitú. 1959. Antonio Saura.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El suañu que tuvi pela nueche nun sé en qué sacu lu char, nun tien nin pies nin cabeza, pero lo que me da qué pensar ye por qué suañaré con coses tan rares. Fue un suañu mui claru, de los que se recuerden con tol detalle.</div>
<div style="text-align: justify;">
L´asuntu yera que taba viviendo en L´Infiestu, nuna casa que ta a la salida de la villa na carretera que va pa Casu. El tiempu yera´l d´agora, como l´actual, la sociedá taba preparándose pa la campaña política de les municipales y autonómiques y asistía a una reunión d´un conocíu partíu d´izquierdes. Na reunión nun había cásique nada de xente y el que paecía que llevaba la voz cantante de la organización en Piloña, propúnxome que me presentare como candidatu a l´alcaldía del conceyu en cuestión. Nun me conocíen de nada, o eso creía yo, y paecióme simplemente una tochura.</div>
<div style="text-align: justify;">
Siguió l´actu como si nada y cuando taba acabando apaeció per allí una muyer a la que conocía namás de vista, una abogada del pueblu del mio tiempu cola que coincidí n´Uviéu dalguna vez na época d´estudiante, cola que me cruzaba últimamente pela calle y que paecía ser que formaba parte de la dirección de l´agrupación. Insistió tamién en que tenía que ser yo´l candidatu, que nun había otra.</div>
<div style="text-align: justify;">
Volví a tratar de convencelos con tolos argumentos posibles, primero nel local del partíu, depués nuna conocida cafetería qu´hai delantre l´Ayuntamientu, pero aneciaben con que tenía que ser yo´l candidatu, inclusive vinieron hasta mio casa dando toa clase d´esplicaciones y argumentos pa convenceme. Al entrar na finca de la casa de L´Infiestu había na parte d´atrás unes xaules con animalinos encerraos en mui males condiciones que nun sabía d´ónde salieran, nun yeren míos.</div>
<div style="text-align: justify;">
-¿Ves? -dixo la muyer- si nun quies que pasen estes coses, tienes que te presentar.</div>
<div style="text-align: justify;">
Depués de da-y munches vueltes y de tar pensándolo muncho, consiguieron sacame´l sí y al día siguiente fui al local del partíu pa poneme mano a la obra a preparar la campaña. Fue entós cuando m´enteré qu´en toos estos años d´atrás, el partíu en cuestión nun sacara nin un solu conceyal y cuando miré´l programa col que se presentaba a l´alcaldía, comenté-yos que con dalgunes propuestes nun taba d´acuerdu, pero con too y con ello, decidí siguir p´alantre. De perdíos, al ríu -pensé.</div>
<div style="text-align: justify;">
El primer actu públicu que preparemos fue un mítin de presentación que tenía que dar na plaza del ganáu qu´hai al par del ríu na villa. Sorprendentemente´l día del mítin, alcontrábame delantre d´una multitú. Taba lleno de xente per tolos llaos y nun cabía nin un alfiler.</div>
<div style="text-align: justify;">
Cuando subí al estráu pa falar, nun sé por qué, pero de repente, yá nun yera L´Infiestu, tábemos na Plaza Mayor de Salamanca con tovía más xente si cabe, la plaza taba hasta atrás.</div>
<div style="text-align: justify;">
Antes de poneme a dar el mítin había un barullu y un ruíu como d´un ensame d´abeyes y nel instante que diba a falar quedó la multitú nun silenciu absolutu. Diba soltar el discursu con tola tranquilidá del mundu, pero por más que quixi nun yera quien a dicir nada, por dalguna estraña razón la mio garganta nun yera a producir nengún soníu. Quedé ensin voz.</div>
<div style="text-align: justify;">
Fue asina como desperté. Nun fue de la congoxa de nun poder falar, porque más bien me paeció que quedaba lliberáu d´un pesu col que nun quería arrecostinar, anque sí tengo que dicir que me dexó incómodu unos pocos instantes, anque ensiguida se punxo na mio cara una sonrisa d´oreya a oreya.</div>
<div style="text-align: justify;">
-¡Que tochures. Yo, de candidatu!</div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-13191120007001117122015-05-06T12:36:00.000+02:002015-05-06T13:09:10.338+02:00VAQUERU<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbOayIW5P39u0alsnSeWWbEi6MLyV_Vc6NXNKYvAaw3szI5I6lBbVVihZOyJRI34oAuxS4fWlQLk3MoAfhnsJu-4FlLBgGwZNo0eA3-OdyOY2SQnnmMc8MIDQRS6wpiH4kn9ViorrvyPIy/s1600/C%C3%BAa+road+(1).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbOayIW5P39u0alsnSeWWbEi6MLyV_Vc6NXNKYvAaw3szI5I6lBbVVihZOyJRI34oAuxS4fWlQLk3MoAfhnsJu-4FlLBgGwZNo0eA3-OdyOY2SQnnmMc8MIDQRS6wpiH4kn9ViorrvyPIy/s1600/C%C3%BAa+road+(1).JPG" height="224" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: 12.8000001907349px;">Cola guiyada. 1965</span></td></tr>
</tbody></table>
Nos años sesenta les vegues de Llaviana arábense con una pareya de gües o de vaques que s´usaben pa cásique tolos llabores de la tierra. Normalmente delantre la pareya diba un neñu o dalguién paecíu que nun pudiere facer otru trabayu pal que se necesitare más fuerza. A los neños afalagábaselos diciéndo-yos por exemplu: "¡vaya vaqueru que tas fechu". Pa un guaje de pocos años yera´l mayor afalagu que se-y podía dicir, porque asina yá yeres como to pá, como los paisanos, un vaqueru.</div>
<div style="text-align: justify;">
Dicen que somos siempre lo que fuimos na neñez y que, de nun selo, tamos siempre tratando selo tola vida. Sábenlo bien los emigrantes que tienen que dexar la tierra, el deséu crez cola distancia y los años. Sabíalo mui bien tamién el poeta Agustín García Calvo cuando diz que "<i>sólo de lo negado canta el hombre, sólo de lo perdido</i>".</div>
<div style="text-align: justify;">
El que llevaba la pareya d´animales facíalo con un palu normalmente d´ablanar: la guiyada. Nuna ocasión que tábemos arando la tierra que tenía mio güelu na vega de Ciargüelo rompió la guiyada. Aquello fue pa mi toa una llección de vida porque aprendí que les coses más pequeñes, les qu´aparentemente puen paecer insignificantes son delles veces les esenciales. Sin una guiyada nun hai nada qué facer. Hubo que parar tol trabayu. Paez mentira qu´una cosa tan simple, un palu, tuviere tanta importancia.</div>
<div style="text-align: justify;">
El meyor estudiu que conozo de los vaqueiros d´alzada ye´l del antropólogu asturianu Adolfo García Martínez. D´esi estudiu podemos sacar conclusiones mui válides pa la vida d´hoi en día y atrévome a dicir que pa cualquier sociedá del mundu. Dientro de les families vaqueires analizaes pol profesor Adolfo García, la figura femenina de la muyer, de la madre, ye la menos valorada nes rellaciones que s´establecen nesa sociedá, ye la figura más secundaria y más insignificante, por tantu, pero ¿qué pasa, qué pasó cuando esa muyer diz hasta aquí llegamos, cuando diz qu´ella cola a trabayar a una fábrica o al alimerka? Pues que dinamita esa sociedá y qu´esa sociedá desapaez. Paez mentira ¿non? Asina que la que nun yera naide yera´l too d´esi mundu. </div>
<div style="text-align: justify;">
Nun sé si dalguién tendrá calculao la cantidá de millones d´euros qu´una sociedá tien que gastar en xeriáticos, n´escueles de cero a tres años, en guarderíes, en personal pa esos centros incluyendo les autobusaes y la gasolina pa traelos y llevalos por cuenta d´haber perdío esa figura femenina na sociedá actual.</div>
<div style="text-align: justify;">
Non, yo nun quiero volver a aquella sociedá de los vaqueiros, que naide seya mal pensáu, pero a toos aquellos que dean el pasu a la política parllamentaria al usu de la nuestra dómina recomiéndo-yos non sólo la llectura d´esti llibru, sinón que se paren a pensar que munches veces les coses más pequeñes o quiciás meyor, les menos valoraes, son les que tán na base estructural de too. Yá sé que nun soi naide, pero caún qu´eche cuentes de lo que ye la guiyada d´un vaqueru.</div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-77514309352472289292015-04-21T11:24:00.000+02:002015-04-21T13:33:21.789+02:00ESTACIÓN DE CANFRANC<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBGigCqN8wF1gE2oiFed3x1v5joubW613m7snyXfunPxLDBQtc2JEBixc3Bqc5FZxHLRXCaSsujlUFI0OliR4xUGD-3ABrPZAiTtClPXDJuLDR53-yeRMKN2Lj629DHPOycw0b0cmRrMb/s1600/canfranc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBGigCqN8wF1gE2oiFed3x1v5joubW613m7snyXfunPxLDBQtc2JEBixc3Bqc5FZxHLRXCaSsujlUFI0OliR4xUGD-3ABrPZAiTtClPXDJuLDR53-yeRMKN2Lj629DHPOycw0b0cmRrMb/s1600/canfranc.jpg" height="217" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estación de Canfranc.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">"Si canto, yo que canto,</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">no canto ta yo,</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">canto t´a mía amiga</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>que ye en ixos mons"</i>.</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
(Versión aragonesa de la canción tradicional occitana <i>"Se canta"</i> basada nun poema d´amor del sieglu XIV).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>(Trad.: "Si canto, yo que canto,/ </i><i>nun canto pa mi,/ </i><i>canto pa la mio amiga/ </i><i>que ta nesos montes".)</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Cásique se podría dicir que toles estaciones de tren son guapes. La de Canfranc ye dalgo más que guapa, "ye guapísima endimasiao", asina la podría empoderar un vecín míu. Inquietante, señaldosa, con un estilu arquitectónicu claramente francés y con tolo qu´ello puea representar, fíxose col aquel de ser la conexón internacional cola vecina Francia, pero fracasó como tolo que tuvo que competir col petroleu. El túnel ferroviariu de Somport ta inutilizáu en favor del de la carretera que traviesa d´Aragón a la vieya Occitania nunos escasos minutos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ye verdá que los trenes siempre nos faen suañar. Polo menos esos que nun tienen tanta priesa por llegar a nenguna parte que, per otru llau, ye´l final de tolos viaxes. Los suaños guañen nel posu de les idees lentes, polo menos de les que permanecen tres el vértigu de los díes vivíos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pa los que somos de monte, los Pirineos tienen l´atractivu que produz siempre esi aire llimpio de les altures qu´emborracha. Va yá más de diez años que tuvi en Canfranc y quedé mui impresionáu non solo con aquellos montes hermanos a los míos, los de Llaviana, tamién con aquella estación tan grandísima fecha nun pueblu d´apenes mil habitantes. Namás llegaba dalgún tren de Zaragoza de vez en cuando y les impresionantes instalaciones taben completamente abandonaes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Abandonu ye una pallabra que tien que ver con ún de los mios amores, esos amores que van quedando nel trasiegu de los díes vivíos: la llingua asturiana.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tengo entendío qu´en pocos díes va a haber eso que llamen elecciones democrátiques y con respectu a la mio llingua´l panorama nun pue ser más probe y desastrosu. Namás dos de los llamaos partíos políticos consideren que ye un derechu universal como cualquier otru, pero nengún d´esos dos partíos ye probable que tenga la representación suficiente (ún, nin siquiera pue que la tenga) pa influir en que se cumpla esi derechu.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZYSln34bOQI333Xqs0pCkjd6ICFQJesGbHjcAHugvULfAYr_lYOM2XfiuquAw1aUYGxVNujv3eDYFiaSNk-9xwAhRT3czC2VmABaMsh_RiS8C6qJ-KMzgIbr7ys-UInSDS9_kXGyiIS1X/s1600/Pe%C3%B1amayor.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZYSln34bOQI333Xqs0pCkjd6ICFQJesGbHjcAHugvULfAYr_lYOM2XfiuquAw1aUYGxVNujv3eDYFiaSNk-9xwAhRT3czC2VmABaMsh_RiS8C6qJ-KMzgIbr7ys-UInSDS9_kXGyiIS1X/s1600/Pe%C3%B1amayor.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de Peñamayor dende Canzana.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Mientres miro pa la Xerra de Peñamayor dende mio casa pienso nos montes de Canfranc, el pueblu onde veraniaba Labordeta de guaje. Como políticu tol mundu pue que s´acuerde d´él por aquel "a la mierda", que ye lo que m´apetez dicir a mi nesti momentu, pero creo que lu voi recordar meyor nesta canción qu´a él-y traía recuerdos de Canfranc, quiciás a mi tamién me recuerde´l tren qu´espero y que sibla azul na memoria de los mios suaños de la neñez.</div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/3JPhz-n_pAU" width="459"></iframe><br />
<br />
<br />miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-70862190381391460862015-02-03T20:08:00.000+01:002015-02-03T20:08:21.557+01:00DIARIU DE LA NIEVE<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMUeBiJwqhYXeXjYxyvv05l72DIK7lEiog1-rCQCimO0h4APvg8jutJjoCoPznnEwo41u2tP8pNm8rnu_UspY9GQ5sy0zCCUgyQkTP0pf_p4fGhEgw3QE9Ku63T34uiVjNjHGsGBN9gdU/s1600/549261_585842768110460_1347159608_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMUeBiJwqhYXeXjYxyvv05l72DIK7lEiog1-rCQCimO0h4APvg8jutJjoCoPznnEwo41u2tP8pNm8rnu_UspY9GQ5sy0zCCUgyQkTP0pf_p4fGhEgw3QE9Ku63T34uiVjNjHGsGBN9gdU/s1600/549261_585842768110460_1347159608_n.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Canzana.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;"> </span><span class="ft" style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;"><b>The snow falling endlessly in the winter night.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="ft" style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;"> <i>Diariu d´iviernu </i></span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;">P. Auster</span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="ft" style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;">("La nieve cai ensin fin na nueche d´iviernu").</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="ft" style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="ft" style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.2px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; line-height: 18.2px;">Son les siete la tarde, ye nueche y ta nevando fuera, aquí en Canzana. Ye la tercera nevada del iviernu y paez que va ser mayor que les otres dos d´esti añu que fueron namás velo sin cuayar. La nieve guarda una relación directa col tiempu vivíu y, dende´l so color tan guapu, xuega tamién con esi tiempu: cronoloxía y meteoroloxía.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; line-height: 18.2px;">Na neñez enredamos con ella despreocupaos de si ye muncho o poco hasta que llega un momentu mientres crecemos nel que nos acordamos de dalguna nevada del pasáu más grande que la del presente. Ye entós cuando entramos na edá madura. Pero cuando l´asuntu empieza a preocupar ye cuando llegamos a dicir esa frase de "pa nevaes, les d´antes". Ahí sí que ye cuando tamos nesa fase de la vieyera tan señaldosa como mentirosa porque, ente otres coses, de ser asina, de ser les nevaes d´antes siempre mayores, les de va quinientos años, por dicir, seríen de a diez metros, como poco, que yá´l poeta F.Villon lo dicía nel s.XV: ¿ónde tarán les nieves d´antañu?, como lo dixeron siempre toles xeneraciones de vieyos. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; line-height: 18.2px;">Pa mí que son siempre aprosimaes, añu más, añu menos, y sinón, pa sacanos de dudes, propongo facer un diariu nel que depués de la fecha del día pongamos el tiempu que fai y, si nevare, una descripción de la nevada. El resultáu va ser que les nevaes a lo llargo los años nun son tan diferentes, nin en númberu, nin en tamañu. La memoria tolo deforma y ye´l recuerdu´l que les fai más grandes y más abundantes. Facéi la prueba, yo yá la fixi.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; line-height: 18.2px;">Pue que la nieve tenga que ver col simbolismu del fumo tamién, esi mundu que nun somos quien a garrar, que se nos esmuz y desapaez y que queda namás que nos restos de la memoria. Na conocida novela <i>Smoke </i>de Paul Auster tolos díes a les ocho, col mesmu ángulu y nel mesmu puntu, Auggie Wren facía una semeya dende la mesma esquina de Nueva York onde tenía´l so estancu. Pal otru personaxe, l´escritor Paul Benjamin, yeren toles semeyes iguales, pero Auggie dicía: el sitiu ye´l mesmu siempre, sí, pero toes son distintes. De tener memoria fotográfica del nuestru pasáu veríemos la hestoria d´otra manera distinta quiciás. Pue ser que sin llegar a la congoxa que sintía Funes el memoriosu, aquel personaxe de Borges que tenía una memoria minuciosa y milimétrica.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; line-height: 18.2px;">La nieve ye memoria, asina nos lo diz Julio Llamazares, el poeta. La mesma que ta nos versos: </span></span><span style="background-color: white; line-height: 20.79px;"><span style="font-family: inherit;"><i>Escribimos con palabres de ñeve,/</i></span></span><i style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 20.79px;">na llingua blanca de les xelaes y los muertos,</i><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 20.79px;"> del poeta llangreanu Pablo Marín Estrada. La mesma tamién de les cembes y cembatos, esos neveros antiguos de los montes de Cabrales que quiciás guarden el recuerdu de los mios antepasaos de Picos. Esactamente la mesma del h.arón y del torberiu cuando arremolinaba, a la que mio güelu Miguel tenía tanta medrana de neñu baxando les cabres a Tielvi. Mieu a que los poverios enterraren el ganáu o a la xente. La mesma nieve de la que falen na so llingua blanca los faloupos, la de los trapos mietres trapia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 20.79px;">Nieva agora na mio aldea, nieva nel silenciu de la nueche, nieva </span><span style="background-color: white; line-height: 20.79px;">blanco sobre negro, </span><span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 20.79px;">al revés que la escritura. Mientres tanto, la mio memoria cuerre y suaña yá los díes qu´aterreñe nos praos el verde y que los tresh.echos pinten de pincelaes blanques les piedres altes, milenaries y azules de les peñes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-19375847217020832892015-01-08T13:26:00.000+01:002015-01-08T19:03:46.635+01:00CÍRCULOS CONCÉNTRICOS<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHbum3jfZu2MXWxBcX2ZnhhLBDRhhm7O3e9F4brx-d9EQXQvblHydBdDGnB4zsG4PgmTif8rrx4jVTKiNIdo-o_kXaShpVi8kH25j_ZdEX9a-FOV38ga9LT-BwPvJCsTf-dZgSB6Z4jTMs/s1600/Fuente.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHbum3jfZu2MXWxBcX2ZnhhLBDRhhm7O3e9F4brx-d9EQXQvblHydBdDGnB4zsG4PgmTif8rrx4jVTKiNIdo-o_kXaShpVi8kH25j_ZdEX9a-FOV38ga9LT-BwPvJCsTf-dZgSB6Z4jTMs/s1600/Fuente.JPG" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: justify;">Fuente La Nalona. Tarna.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: small; font-weight: normal;"><span style="background-color: white;"><span style="text-align: left;">"Lleva tu espalda reflejado el frente;</span><span style="text-align: left;"> </span></span></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: small; font-weight: normal;"><span style="background-color: white;"><span style="text-align: left;">sube la niebla por el río arriba</span></span></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: small; font-weight: normal;"><span style="background-color: white;"><span style="text-align: left;">y se resuelve encima de la fuente;"</span></span><span style="background-color: white;"><span style="text-align: left;"> <i>Miguel de Unamuno</i></span></span></span></h3>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: inherit; font-size: 15px; text-align: left;"><i><br /></i></span></span>Cuando yera un neñu de pocos años, fui per primer vez hasta´l puertu Tarna, onde naz el Nalón. Al par d´esta fuente, nun yera a dar creitu a que´l ríu que pasaba per Llaviana fuere lo mesmo qu´esi filín que salía del cañu. Nun podía ser que´l ríu onde me bañaba pel veranu, onde xugábemos a facer sopes, el d´aquelles truches como tranques debaxo´l puente´l Sutu, fuere lo mesmo qu´aquello que taba viendo allí. Años más tarde, siendo un rapacetu, conocílu en Pravia, inmensu, pero yá yera quien a entender lo que crez too cuando la distancia ta fecha de memoria. Depués, tamién m´aprendió Miguel de Unamuno que tolo que sabemos, cuanto llegamos a conocer, va nel sentíu contrariu a la corriente, ríu arriba, como diz nel so maxistral sonetu.<br />
Quería entamar la primer entrada d´esti añu recordando un ríu, el mio ríu, y un cantar. El cantar conocílu va muncho na versión que facíen Peter, Paul & Mary y titúlase más o menos asina: <a href="http://youtu.be/1QZq-wKaBWc">¿Ónde fueron toles flores?</a> Ye d´un paisanu de Nueva York, Pete Seeger, del que precísamente se cumple agora, esti mes, el so cabudañu. Na respuesta que da a la pregunta del títulu diz que les flores fueron coles moces.¿Y les moces? Colos mozos. ¿Y los mozos? A la guerra. ¿Y los soldaos? A la tumba. ¿Y les tumbes? Onde tán les flores. Ye un círculu viciosu.<br />
<div style="text-align: right;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiaPdpYOeCZjeY5g84_5ywGI9ur5Nx6BgS-1zXzh2F3dXAJsvwYGz6w5bP5POo_ibIvLsT_h99iPFMgvaHq8fLyFLAso9IABD9TcOj1EVl-7S_KypRvfutBuwX3E81d4DWUWHMQNa3enm2/s1600/Pete+seeger.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiaPdpYOeCZjeY5g84_5ywGI9ur5Nx6BgS-1zXzh2F3dXAJsvwYGz6w5bP5POo_ibIvLsT_h99iPFMgvaHq8fLyFLAso9IABD9TcOj1EVl-7S_KypRvfutBuwX3E81d4DWUWHMQNa3enm2/s1600/Pete+seeger.jpg" height="320" width="164" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pete Seeger</td></tr>
</tbody></table>
El cantar tamién repite una pregunta: ¿cuándo aprenderán?, esto ye, ¿cuándo vamos a aprender? Pete Seeger venía de la tradición norteamericana de Woody Guthrie (tocó con él) y siguieron el so exemplu munchos músicos, ente ellos Bob Dylan nos sos primeros cantares. P. Seeger fue siempre un músicu comprometíu colos derechos humanos, lo que-y costó una condena de cárcel y munchu tiempu de censura na so tierra. Paecía un paisanu de pueblu que venía de catar con un banjo na mano.<br />
Lo que siempre dixo Seeger na canción de les flores paez como si se fuere cumpliendo y el tiempu-y diere la razón cerrando círculos viciosos que van creciendo col pasu de los años.<br />
Pa mí que la memoria tamién s´esparde en círculos concéntricos, como les ondes nel agua del pozu onde nos bañábemos de nenos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-44913514900621056202014-12-30T13:22:00.000+01:002014-12-30T13:22:47.920+01:00EL TRASGU DE LLAVIANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXls38SXXLWqmwDe4WynUUDVe-nJOCWz2QtC6N38arxqNJ7B9x587iPfYAWKufte0wV-aGeu1nxsKW_HHRYRRB3a2zIwe6m8Pqw6BSOWUNMDLz2IgRLJd3IPWGu7H-XchJ85HGYe95DFR2/s1600/image-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXls38SXXLWqmwDe4WynUUDVe-nJOCWz2QtC6N38arxqNJ7B9x587iPfYAWKufte0wV-aGeu1nxsKW_HHRYRRB3a2zIwe6m8Pqw6BSOWUNMDLz2IgRLJd3IPWGu7H-XchJ85HGYe95DFR2/s1600/image-1.jpg" height="320" width="232" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta citación de 1979 apaeció va unos díes en casa de mio tía Concha de Llaviana y fue una sorpresa tanto pa mi como pa los parientes que l´alcontraron, porque ¿qué facía dalgo tan personal en casa d´una tía mía? ¿Qué fixo toos estos trentaicinco años allí? Ye lo primero qu´ún se pregunta. ¿Fue´l trasgu de Llaviana´l que la tracamundió?<br />
Quien crea que los trasgos son personaxes mitolóxicos que nun esisten namás que na memoria imaxinativa de la xente o na fantasía de los escritores, enquivócase de toes toes. Amás, ye bien sabío que los papeles, los llibros, too aquello que ta escrito en xeneral, fala siempre de munches más coses de les que somos quien a lleer cuando-y chamos un primer vistazu a un testu. Esta circunstancia fue y ye mui aprovechada polos escritores n´époques nes que la censura de los gobiernos de turnu s´echa enriba de tolos que puean trespasar les llendes d´aquello que consideren que ta dientro de les normes y anden xorrascando no qu´ellos llamen: lo prohibío. ¡Lo que se llama <i>escribir entellinies, </i>vaya!<br />
Hai que dicir tamién qu´en munches ocasiones -por nun dicir en toes- lo escrito sobrelleva a quien lo escribe, trespasando la so intención y diendo a buscar nuevos significaos nos llectores que lo reciben, esto sábelo tol mundu. <br />
Dalguién pudiere pensar qu´un testu alministrativu como esti que pongo aquí ye namás que lo que se pue ver, pero tamién cumple esa norma de que lo escrito siempre tresciende y siempre pue tener más llectura qu´una sola y aséptica. La nota ye breve, pero diz muncho.<br />
Dame qué pensar no que fue cambiando la sociedá, les relaciones personales, ente la xente al preguntame lo que dixi al principiu, ¿por qué taba en casa mio tía esti papel? Seguramente l´encargáu de llevar a la mio casa de Llaviana la carta sabía que daquella vivíemos en Piloña, en casa mio güelu paternu, y sabía tamién que dándo-y la citación a mio tía Concha´l mensaxe diba a llegame a mí. Asina fue. Lo más probable ye que mio tía llamare per teléfonu a una vecina -Lola la de Sabilde, en Cúa-, porque allí nosotros nun lu teníemos y que´l fin de semana, cuando yo fuere a casa los mios güelos dende Uviéu onde taba estudiando, m´enterare de la noticia. El funcionariu municipal yera un vecín más del pueblu y tuvo una buena ocurrencia, conocíame bien, tamién a la mio familia. Les distancies humanes pue ser que nun fueren tan grandes y importaba poco que la carta llegare a la casa de mio ma o a la de la so hermana Concha.<br />
El documentu ta firmáu pol primer alcalde socialista de Llaviana de la llamada transición. Pon a disposición de los mozos -entós el serviciu militar yera obligatoriu- un autocar pa dir a Uviéu a facer el reconocimientu. Si´l teléfonu nun yera tovía un aparatu individual y individualizáu, les comunicaciones per carretera yeren -por dicilo suave- mui precaries. Non tol mundu podía disponer de coche, la carretera travesaba la Cuenca pueblu a pueblu y l´autocar subía engoláu ente les peñes per Veguín hasta Uviéu. Tou un viaxe qu´agora se fai cuasi mecánicamente en media hora aproximao.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3c2gDFDS4xL2dGCOxn8eZxc_p8ZSmZm8VmlGlZoOHMR_QV3A91dZp67WHvs6_ndIURVQFRmjDxlYV4bHqKGvJWkwplV6Ku4RH8wsZKQaNda7XhTzZW8RVuQ60oVYg_ZQPISH7t0yXt35M/s1600/10615470_890098297684904_5504142170981974230_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3c2gDFDS4xL2dGCOxn8eZxc_p8ZSmZm8VmlGlZoOHMR_QV3A91dZp67WHvs6_ndIURVQFRmjDxlYV4bHqKGvJWkwplV6Ku4RH8wsZKQaNda7XhTzZW8RVuQ60oVYg_ZQPISH7t0yXt35M/s1600/10615470_890098297684904_5504142170981974230_n.jpg" height="240" width="320" /></a>Gústame dicir siempre que <i>cualquiera tiempu pasáu fue peor</i>, porque ye asina como lo creo realmente, pero´l trasgu de Llaviana que dicen que vive cerquina d´esti güeyón en Mea, delles veces resucita pantasmes bien guapes, de les que nun dan mieu nin congoxa y fue él, al fin y al cabu, amás de cambiar de sitiu la citación, el que me dictó tamién esti testu.<br />
<br /></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-64770969709904299652014-12-17T11:45:00.000+01:002014-12-18T16:20:30.759+01:00EL CUADERNU. Cuentu de Navidá.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5iCj_0fuHZ2euFP-a-bkzoau_8agImtm4zJ9J5HxGBI2bXkXOACYBnLTrNU3yzMJW1UMvw_ifzXFCga8fZydl01mZfeZBDdRQY3NTzBUpSG-eTSAdD23K1dSrY1_Mi1oM3c1ThHrEXxgv/s1600/bernardambielleunicef.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5iCj_0fuHZ2euFP-a-bkzoau_8agImtm4zJ9J5HxGBI2bXkXOACYBnLTrNU3yzMJW1UMvw_ifzXFCga8fZydl01mZfeZBDdRQY3NTzBUpSG-eTSAdD23K1dSrY1_Mi1oM3c1ThHrEXxgv/s1600/bernardambielleunicef.jpg" height="225" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenía nel móvil tres llamaes perdíes del mio amigu, l´escritor Alfonso López Alfonso y un mensaxe : "Llámame namás que pueas. Tengo que falar contigo urxente". </div>
<div style="text-align: justify;">
Teníemos un proyectu xuntos d´asoleyar un reportaxe pa una revista lliteraria sobre una escultora vasca non mui conocida de mediaos del sieglu pasáu, que tenía inéditos un par de poemarios y que tuvo exiliada en París munchos años, anque acabó viniendo, pue dicise qu´a morrer, a la so Vitoria natal nos años setenta. Namás yera un proyectu tovía, asina que nun se m´ocurría qué-y pudiere pruyir tanto pa tanta urxencia. Llamélu p´allá.</div>
<div style="text-align: justify;">
-¿Qué tal Alfonso? Acabo de ver les tos llamaes y el mensaxe. ¿Entós?</div>
<div style="text-align: justify;">
-Toi metíu nun timbal que nun sé cómo voi salir. Llamábate pa ver si tú me pues char un cable. Ye l´últimu recursu que me queda.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Home, la cosa nun será tan grave, ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Nun ye que seya grave, pero nun sé qué voi facer.Verás, mañana lleguen de Francia unos amigos, un matrimoniu que conocí va años en Madrid cuando estudiábemos na Facultá y nun tengo ónde los meter. Anduvi preguntando a tola familia, parientes y allegaos, pero nun hai naide que los puea agospiar en casa estos díes de fiestes tan señalaes y l´últimu recursu que me queda yes tú.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Home, Alfonso, entós, ¿nun hai pensiones, hoteles, nin cases que t´alquilen un cuartu en too Uviéu?¿Qué me tas diciendo?</div>
<div style="text-align: justify;">
- Sí, home, sí, pero ye que tán nuna situación mui apurada y vienen con una mano delantre y otra detrás. Solo necesito que los tengas estos díes de Navidá en casa hasta que puean buscar dalgo. Va ser mui poco tiempu, Miguel.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Nun sé qué te dicir, Alfonso. Dame unes hores a ver qué pueo facer y yá te llamo, pero nun te prometo nada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sabía que lo que me contaba yera totalmente cierto, pero necesitaba pensar un poco aquello de meter en casa a xente desconocío pa tomar la decisión. Depués de da-y vueltes al asuntu, decidí llamar a Alfonso.</div>
<div style="text-align: justify;">
- ¿Cuándo lleguen?- pregunté.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Mañana a mediudía.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Bueno pues quedamos pela tarde y vamos hasta mio casa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al día siguiente fiximos como teníemos previsto y yá quedaron nel cuartu que-yos tenía preparáu. Yera una pareya como de trentaitantos años y paecíen como d´otra época. Falaben un español contamináu con xiros y espresiones franceses y llamóme l´atención que traíen mui poco equipaxe. Él, un maletu pequeñu, supongo que con dalgo de ropa y ella traía na mano un cuadernu paecíu a los qu´uso yo pa escribir.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les coses trescurrieron con toa normalidá los díes siguientes y Alfonso llamábame de vez en cuando pa saber cómo taben. Pasaos los díes de Navidá quedé con Alfonso na plaza La Escandalera d´Uviéu, porque me diba a pasar unes semeyes de la escultora poeta vasca pal reportaxe. Estrañóme que de mano nun me preguntare nada sobre los güéspedes. Mientres abría´l sobre onde traía les fotos y les diba mirando decatéme qu´Alfonso tien muncha sorna y escapóseme la risa. Yeren semeyes de la moza que taba en mio casa, dalgunes col home y xunto con elles venía´l cuadernu qu´usaba la moza.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Mui guapes, dixi.</div>
<div style="text-align: justify;">
- ¿Gústente?-preguntó.</div>
<div style="text-align: justify;">
- ¡Anda! -dixi yo-, ¿quies tomame´l pelo?</div>
<div style="text-align: justify;">
- Nun t´entiendo, respondió.<br />
Paecíen tar feches en barrios antiguos de París, de los que reconocí dalgún.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pensé que yera una broma y cuando-y lo dixi a Alfonso púnxose seriu, diciendo:</div>
<div style="text-align: justify;">
- Que non, que non, Miguel, que son de la poeta y el cuadernu ye onde tien los poemes manuscritos. Del otro que me dices, nun sé de qué me tas falando.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Home, a ver si va resultar que lo suañé y que nun tengo en casa a esos dos.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Dígotelo en serio. Nun sé de qué me tas falando.</div>
<div style="text-align: justify;">
Entós fui yo´l que quedé seriu y pensativu mirando pa les lluces azules de los arbolinos de La Escandalera, cuando sentí rise a Alfonso al par de mí.</div>
<div style="text-align: justify;">
- A ver si va ser que la Navidá ye máxica de verdá. Siempre pensé qu´esta plaza al par del parque San Francisco y estos edificios col de La Xunta al fondu paecíen un cachu de París.- Y soltó una risotada.<br />
Paecía que chispiaba dalgún copu, como si quixere nevar.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Non -dixi-, lo que ye máxica ye la realidá.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-47088466218242239392014-12-03T21:02:00.000+01:002014-12-04T16:09:33.022+01:00LA TRIBU ZOELA<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/hNUyuQN9ykI" width="480"></iframe><br />
<div style="text-align: justify;">
Sé de memoria ún de los poemes qu´a mi me paez de los más guapos escritos n´asturianu, el que se titula <i>Céltica</i>, de Lluis Xabel Álvarez (Texuca). N´él fala de <i>la tribu zoela y la bona xente</i>, de los zoeles, antiguos habitantes de la tierra astur. Será casualidá, pero l´autor ye nacíu en Llangréu, esto ye, nel territoriu que llamamos los que vivimos per estes tierres La Cuenca.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al otru llau del mundu, n´otru llugar, n´otra tierra que paez bien distinta, cuenta una hestoria australiana qu´un vagamundu, una especie de probón d´esos que van d´un llau pa otru, taba acampáu xunto a una llaguna (billabong) tomando un té cuando s´averó allí a beber una oveya que pastiaba per ende. El paisanu róbala pa comer y ye sorprendíu pol dueñu del llugar que llama a los guardes pa apresalu. Antes que lu garren, el vagamundu quier más tirase al agua y morrer afogáu. Acaba la hestoria con que la pantasma del vagamundu apaézse-y a la xente cantando una canción que convida a los viaxeros a bailar un vals, a salir con él a los caminos desafiando al poder. Ye la hestoria romántica de "Banjo" Paterson escrita a final del s.XIX que se convirtió col tiempu nel himnu sentimental d´Australia: <a href="http://youtu.be/CwvazMc5EfE">Waltzing Matilda</a>. Na clausura de los xuegos olímpicos de Sidney del 2000 impresionaba ver a Slim Dusty cantala nun estadiu abarrotáu de xente.</div>
<div style="text-align: justify;">
Supongo que más o menos toos nos sentimos d´una o otra manera identificaos con un llugar nel mundu al empar de ser caún de so casa. </div>
<div style="text-align: justify;">
Nesti rinconín del mundu que ye Llaviana había una chalana nun va muncho que tresportaba a la xente d´una oriella a otra del ríu Nalón. Cuenta una canción popular romántica tamién como l´australiana, que la chalana tresportaba amás los amores de la xente y el chalaneru yera l´encargáu de guardalos y de que nun cayeren al agua, porque posíblemente diben morrer afogaos nel ríu. </div>
<div style="text-align: justify;">
Contábame nuna ocasión ún de los mios antepasaos d´Iguanzo -aldea que ta a pocos metros d´onde taba la chalana- que se-y apaecía la chalana en suaños munches veces, yá depués de fechu´l puente que salva´l ríu n´actualidá.</div>
<div style="text-align: justify;">
Llámame l´atención -y muncho- qu´esta canción se tea convirtiendo nel himnu sentimental d´Asturies, cola que munchos -non sólo los de Llaviana- nos sentimos más identificaos que col himnu oficial de la "Patria Querida". </div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les meyores versiones que conozo del <i>Chalaneru</i> ye la de Chus Pedro y Manolo (Nuberu) que -¡vaya casualidá tamién!- son los dos de L´Entregu, de La Cuenca.</div>
<div style="text-align: justify;">
Visto esto, quiero pensar y supongo que namás somos xente d´un llugar a la que se nos apaecen les pantasmes del pasáu y que ser ciudadanu del mundu ye pura casualidá tamién. ¿Qué, sinón?</div>
miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7061242143992846663.post-23355459502012563842014-11-11T11:27:00.000+01:002015-11-06T08:15:21.199+01:00LA BOMBILLA<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 12px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsSVSTnkGVC9z7ciwBVlYsIqzORkitd4MR0K34QSjDkNvw9RTzWLJHprzPbYh4K0B4UV1PDM6EAbmwESYRgGQBotQNz5dTsMPLOoc907N6HSZ4ut9rMxpS6q3JEsGvjK0FapaxHLXGG9r/s1600/el-candil-candil.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsSVSTnkGVC9z7ciwBVlYsIqzORkitd4MR0K34QSjDkNvw9RTzWLJHprzPbYh4K0B4UV1PDM6EAbmwESYRgGQBotQNz5dTsMPLOoc907N6HSZ4ut9rMxpS6q3JEsGvjK0FapaxHLXGG9r/s1600/el-candil-candil.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">"Miraime: yo ero un home</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">que nun tien más amor qu’una bombilla.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Nun tengo más qu’eso.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Ero yo quien jeciu aquella casa,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">l’estragal de piedres bien rodaes,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">quien dexó a gurbiazos carne y tiempu</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">per aqueles tallaes engolaes</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">al sen del aire más cimeru."</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;">
<div style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"> <i>Palabres del Xerrón</i>. Felipe Prieto</span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 19px;">
<span style="color: black; font-size: 14pt; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: "calibri"; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="line-height: 21px;">A primeros de los años setenta del sieglu pasáu ún podía dir a París fácilmente (a deu por exemplu) y una vez allí acercase al café <i>Boule d´or </i>situáu nel cruce del boulevard Saint Michel y la rue Danton a pidir posada a Agustín García Calvo que tenía allí la so tertulia. El filósofu llevantaba la voz y dicía: ¿Quién agospia a esti nómada? Siempre había dalguién que te podía facer un sitiu en so casa. De tolos tertulianos, el poeta llibertariu yera de los pocos qu´entós tenía un trabayu nel sistema (ponía clase nel <i>Collège)</i> y nun cuadernu analóxicu apuntaba los francos que-y emprestaba a la xente, delles veces a fondu perdíu. Yo tamién de dalguna manera conocí aquel mundu, aquel país de los nómades ensin patria, enllenu de lluz.</span><br />
<div style="color: #333333; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Un día que quixi volver a la mio patria (nesti casu la mio matria), esto ye, la casa onde nací, namás alcontré una bombilla y un xatu despistáu, que creí fuere d´un vecín. ¿Qué significaba aquello?</span></span></div>
<div style="color: #333333; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Una bombilla podía ser un país, un llugar, un mundu qu´apaecía al apertar una llave de la lluz o una pera que colgaba d´un filu de cobre trenzáu.</span></span></div>
<div style="color: #333333; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Nel cuartu onde nací de la casa de los mios güelos nun había lluz eléctrica y agora, namás que mediu sieglu más tarde, tengo, </span></span><span style="color: black; line-height: 21px;">por dicir, </span><span style="color: black; font-family: inherit; line-height: 21px;">un ordenador del tamañu d´una pizarrina antigua d´escuela enllena de lluz, que sabe de too y qu´hasta fala conmigo, amás de llamase "Siri" como la mio pescaera</span><span style="color: black; font-family: inherit; line-height: 21px;">. Paez cuasi un milagru y nun ye tan fácil d´asimilar en tan poco tiempu.</span></div>
</div>
<div style="color: #333333; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Sé que la primer bombilla qu´hubo naquella casa de los güelos yera de cientoventicinco voltios y cuarenta vatios y sé que la xeneración de los mios güelos nun-y tuvo munchu apegu a aquel inventu porque nun formaba parte de la so vida y quiciás tamién porque pudieron arreglase siempre igual sin ella, como´l mio taragüelu Bernardo que viviera allí mesmo cien años antes qu´ellos, allumando col candil d´aceite, la vela o´l carburu, amás del fueu de lleña nel llar nes llargues nueches del iviernu. </span></span></div>
<div style="color: #333333; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Nunca desprecié la nueva tecnoloxía dixital pero doime cuenta que, como poco, yá soi un home antiguu, porque prefiero falar cola xente más que con un aparatu eléctricu y anque ando munches veces per esti país tan nuevu, en realidá soi, como diz Pablo Rodríguez Medina, un inmigrante dixital. La mio patria, d´habela, ye otra y ye verdá que n´otru tiempu bastante cercanu, fue mui importante una bombilla naquel mundu que conocí y recuerdo perfectamente. Quiciás fue importante tamién una televisión clónica, coles coraes enllenes d´estrañes bombilles, como aquella que-y compró mio pá en 1971 a Loi Coto, un vecín de Llaviana que les facía a mano pol preciu d´un xatu. Trespasar el valor d´un xatu, del fíu d´una diosa, a un aparatu que funcionaba al apertar un botón fue toa una revolución.</span></span></div>
<div style="color: #333333; line-height: 19px;">
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">De toes maneres sigo pensando que lo importante nun ye´l mediu, paezme a mi, lo qu´importa ye la lluz, si somos quien a ver la lluz, si somos quien a ver bien el llugar ónde vivimos y lo que pasa allí, na casa que llevantemos.</span></span><br />
<span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Por si acasu voi <i>poner una vela na ventana</i>,</span></span><span style="color: black; line-height: 21px;"> </span><span style="color: black; line-height: 21px;">como dicíen los Creedence (<em>Put a candle in the window),</em></span><span style="color: black; line-height: 21px; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span style="font-family: inherit; margin: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"> porque "<i>Supongo que tengo estos vieyos güesos viaxeros./ Ye polo qu´esti sentimientu nun me va dexar solu./ Pero nun voi, nun voi/ perder el mio camín/ mientres puea ver la lluz.</i>" <span style="font-family: inherit;">(</span></span></span><span style="font-family: inherit; line-height: 19px;"><span style="color: #474747; font-family: inherit; line-height: 150%;">Guess I've got that old travelin' bone</span><span style="color: #474747; font-size: 12pt; line-height: 150%;">/</span><span class="apple-converted-space" style="color: #474747; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span></span><span style="line-height: 19px;">'Cause this feeling won't leave alone./</span><span class="apple-converted-space" style="line-height: 19px;"> </span><span style="line-height: 19px;">But I won't, won't/</span><span class="apple-converted-space" style="line-height: 19px;"> </span><span style="line-height: 19px;">Be losin' my way/ </span><span style="line-height: 19px;">Long as I can see the light.)</span></div>
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/SFP5afPweVI" width="420"></iframe>miguelallende http://www.blogger.com/profile/03462669086776775624noreply@blogger.com2